Inicia sessió 
Registra't
L'editora, al plató de Cugat Mèdia / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)
ESCOLTA-HO
Sí, el conservem i esperem que ens duri molts anys més. És cert que és un sector, com molts d'altres de l'àmbit de la cultura malauradament, en què és difícil fer-se un espai i fer-se un lloc. Partim, per sort, en el mercat literari català d'un munt d'editorials petites, mitjanes i grans que publiquen sobretot en l'àmbit d'una literatura no tan massiva i des d'un àmbit molt més independent. I és un mercat amb una salut i amb un munt d'editorials realment molt, molt i molt bones i que publiquen molt bé. De manera que, és clar, és difícil fer-se un espai dins d'aquest àmbit, com hem intentat fer en aquests cinc anys. I bé, pensem que sí. Que hem aconseguit, amb aquest entusiasme que esperem que no decaigui, fer-nos un espai.
Igualment, no és fàcil. Al final, a Catalunya es publiquen 11.000 títols l'any, i a l'editorial 'Les Hores' en publiquem 8 l'any. Així que, evidentment, és complicat fer-te un espai i un lloc, tot i que de mica en mica anem guanyant presència a totes les llibreries, que per nosaltres és un àmbit clau, molt rellevant. I més amb el nombre de títols que estem publicant: per nosaltres és fonamental que els llibreters confiïn en les nostres propostes. I així ho fan cada vegada més, perquè ja som a totes les llibreries de les ciutats, dels pobles... i també som a les més grans de Barcelona, que sempre costa posar-hi un peu. I ara ja tenim, en la majoria d'elles, un espai dedicat a les nostres publicacions, així que seguirem l'entusiasme!
Després en parlarem més del que costa fer-se un espai, però abans volia preguntar-te que, de fet, tu i el Manel Gómez vau impulsar l'editorial després d'haver treballat tots dos en una aerolínia. Com ha anat aquest canvi de vida professional?
Va ser un canvi absolut! Nosaltres ens vam conèixer treballant a 'Vueling'. Fa més o menys 10 anys, ell ja va deixar l'aerolínia i es va dedicar al que és la seva vocació, que és ser professor de literatura a un institut, i jo vaig continuar treballant a l'aerolínia. Allà vaig treballar en l'àmbit d'atenció al client i de satisfacció de clients, i al final vaig portar la direcció de tot el que era l'àrea de clients. La part més apassionant, com us podeu imaginar, d'una aerolínia (riu). També feia resolució de reclamacions, tot el tema del menú dels avions, les oficines de venda... bé, força coses. Va ser una experiència molt bona perquè vam començar amb 15 avions i quan jo vaig marxar ja n'hi havia 150. Una experiència molt apassionant, però també molt intensa, molt dura i molt demandant, i va arribar un moment que hi va haver canvis en la direcció i vaig decidir que volia fer un canvi a la meva vida. Vaig arribar a un acord amb ells i vaig decidir deixar de treballar en aquest àmbit, i prendre'm uns mesos de relaxació i de descans.
Passats tres mesos, vaig haver de tornar a buscar feina i veia que no tenia gens de ganes de tornar a fer allò que havia fet. Havia gaudit molt, però ja era com una etapa acabada. I en aquell moment, va coincidir justament que una editora molt important, la Laura Huerga de 'Raig Verd', portava els seus fills a la mateixa escola que els meus. Vam coincidir casualment en una AMPA en què s'estava parlant de Sant Jordi, i ella va anomenar el tema que tenia una editorial. Jo tot just estava reflexionant sobre què volia fer amb el meu futur, i una de les opcions que sempre m'havia plantejat era fundar una editorial, tot i que era una cosa per mi com molt improbable o poc possible. Però jo ja havia començat a donar-hi voltes. I aleshores, justament per aquestes casualitats de la vida, la Laura Huerga estava asseguda al meu costat, i aleshores va ser la primera persona amb qui vaig començar a parlar amb més profunditat sobre el tema. Vam quedar diferents vegades, va ser supergenerosa. Després, també el meu company té una cosina que era molt amiga de l'Aniol Rafel d''Edicions del Periscopi', i també vaig parlar amb ell. I després amb el Luis Solano de 'Libros del Asteroide', que fa anys havíem coincidit en una consultoria. Tots ells van ser molt generosos, compartint la seva realitat. Em deien "estàs segura que vols fer això?". I sí, al final vaig decidir que sí que ho volia fer.
La principal motivació del canvi va ser que a l'aerolínia el volum de feina era molt gran. No és que ara hagi anat a menys. Fins i tot encara tinc més feina ara, però la naturalesa de la feina és molt diferent. A mi sempre m'havien agradat molt els llibres, sempre ha estat la meva gran passió i el meu 'hobby'. I aleshores ara estic més a prop d'allò que m'agrada i que m'apassiona. Continues tenint molta relació amb gent, continues impulsant projectes i iniciatives, cosa que a mi m'agrada sempre. I també estàs més propera al resultat de la teva feina. Quan treballes a una empresa tan gran fas coses, es mouen coses, però costa més veure el resultat directe. Ara, tant pel Manel com per mi, és un regal anar a un club de lectura o a una llibreria i rebre el feedback dels lectors: quan els fem conèixer autors o històries que realment els commouen, els interessen, els fan pensar i reflexionar.
Mirant el catàleg de 'Les Hores' podem veure que hi ha més llibres d'escriptores que no pas d'escriptors. Hi havia una voluntat que això fos així, o senzillament ha anat sortint així?
La veritat és que ha anat sortint així, i ja ens sembla bé aquesta ràtio que ens surt. El que sempre diem és que nosaltres volem publicar bones històries, i hem intentat que els lectors ens identifiquin amb narrativa que parli dels temes eterns al voltant de l'individu: la vida, la mort, les relacions humanes... Tot això és el que ens interessa. Tothom publica aquest àmbit, certament. Però nosaltres volíem específicament intentar publicar novel·les que ens ajudin, reflexionant sobre aquests temes, a comprendre una mica la realitat d'avui, i a qüestionar-la. Vam pensar que aquest podia ser un posicionament interessant. I casualment, dins d'aquest tipus de narrativa, hi ha més dones que ens encaixen, bones escriptores, que homes. Com deies, també hem publicat homes i continuarem publicant-ne, perquè el nostre focus és la bona literatura, independentment de per qui sigui escrita.
Parlàvem abans d'això de fer-se un lloc en un món que és tan gran. Vosaltres sou una editorial petita i, de fet, en aquests últims anys hem vist força casos de grans editorials que n'absorbeixen de petites. Com afronteu la competència d'aquestes grans cases editorials?
Jo crec que, evidentment, tothom publica molt bona narrativa. Tots els llibres tenen els seus lectors, i l'important és que hi hagi cada cop més lectors. Aquest és l'objectiu que tenim totes les editorials: fomentar la lectura perquè, amb tota l'explosió de xarxes socials, és una pràctica que cada vegada es va perdent, i jo crec que el que fem entre tots és intentar-ho potenciar.
Ara bé, dins del que seria pròpiament l'àmbit del món editorial, sí que és veritat que el tipus de narrativa que nosaltres publiquem normalment és d'autors més literaris, no tan coneguts en els seus països, o que publiquen reflexions que potser són més difícils d'encaixar. Nosaltres tenim títols que tracten la malaltia mental, el dret a decidir, la importància de l'art... I aquests temes potser no són tan fàcilment vendibles i comercials. I aleshores troben un nínxol més petit, per les coses bones i per les coses dolentes. Però pensem que enriqueixen la narrativa en llengua catalana, que és una mica la nostra voluntat i el perquè nosaltres hem volgut participar o intentar aportar la nostra petita baula a la literatura en llengua catalana. Perquè llegir en llengua catalana sigui una opció cada vegada més possible.
És difícil, però el que és important és que tu defineixis molt clarament quin tipus de narrativa públiques, de manera que els lectors ja saben què trobaran a l'editorial 'Les Hores'. Sempre volem, com deia Kafka, que els llibres et mosseguin, t'esgarrapin. És a dir, que recordis que te'ls has llegit: que realment et deixin una empremta d'algun tipus, i que realment sigui rellevant per tu. I això és el que intentem des del nostre petit nínxol en aquest gran món editorial: fer-nos aquest espai i ser reconeguts per això.
També em parlaves el principi de la bona salut que està vivint ara el llibre en català. De fet, hi ha fins i tot qui diu que estem vivint un moment daurat de la literatura en català, amb obres de molta qualitat i lectors amb moltes ganes de llegir. Hi estàs d'acord, tu?
Jo penso que des del punt de vista editorial sí que és veritat que tot el tema de la pandèmia de l'any 2020 va donar lloc al fet que molta gent tornés els llibres. Va ser de les poques coses bones que ens va aportar la pandèmia (riu). Ho dic en el sentit que aquest hàbit passés a formar part de les persones: vam acabar tots farts de les tauletes, i malauradament no podíem anar al teatre ni al cinema. Ens vam quedar tots molts reclosos a casa i és cert que molta gent es va refugiar en els llibres. Això ara mateix, ja el 2021 i sobretot el 2022, sembla que torna a decréixer una mica. Una part del percentatge de lectors s'ha consolidat, però alguns altres s'han perdut pel camí. Però sí que és important i positiu haver consolidat aquest hàbit, o haver tornat a introduir aquest hàbit dins de molts lectors.
És cert que estan sortint molts autors en llengua catalana molt bons i que realment estan escrivint coses de molta qualitat i molt originals. I això va de bracet que hi ha editorials independents - i no estic parlant de 'Les Hores'. Parlo en general, en llengua catalana - que publiquen i busquen aquests bons escriptors. I els lectors, com que hi ha bones propostes en llengua catalana, també s'animen més a llegir en català. De manera que entre tots estem apostant per estimular la llengua catalana. Hi ha tants bons autors en llengua catalana com en qualsevol altra llengua. I el fet que hi hagi força editorials independents que publiquen en llengua catalana també permet que cadascú es focalitzi en un nínxol o en un altre, de manera que hi hagi aquesta millor salut i diversitat, i que es puguin publicar grans escriptors i escriptores.
Va sortir fa uns dies una notícia que deia que algunes petites editorials havien decidit publicar llibres més curts a causa de la pujada del preu del paper que, com moltes altres matèries primeres, s'ha encarit. És el vostre cas? Us heu plantejat tenir en compte el nombre de pàgines que ha de tenir un llibre abans de publicar-lo?
En general, el nombre de pàgines, independentment de la pujada del preu, és un element a tenir en compte. El cost d'un llibre, des del punt de vista del cost d'impressió, és clarament directe al nombre de pàgines. Però nosaltres no ens plantegem mai la durada dels llibres, excepte quan ens trobem un llibre que ens agrada molt que té 500 pàgines. Perquè això sí que et suposa estar-ne segura. Hem d'estar segurs que volem fer això, perquè realment és una aposta per l'editorial. Però fora d'això, no és un criteri que tinguem en compte. Sí que és veritat que han aparegut diverses editorials que han fet col·leccions de llibres de curta durada, però jo potser ho associaria més a tot aquest concepte de l'explosió de les xarxes socials. A aquesta immediatesa que tots tenim. Al final, si t'interessa tot el món de la literatura, jo penso que tothom vol llegir molt i llegir bons autors. Hi ha, com si diguéssim, aquest concepte de rapidesa.
També és veritat, d'altra banda, que hi ha llibres curts molt bons, d'escriptors molt bons i molt reconeguts. Però sí que és veritat que penso que existeix aquesta tendència més relacionada amb el temps d'avui. Quan tens temps per llegir un llibre de 500 pàgines? Jo sempre ho dic: jo faig les proeses de l'estiu, a la Setmana Santa i per Nadal. És aleshores quan t'encares amb un llibre de 500 pàgines, perquè en el nostre dia a dia portem un ritme d'activitat que ens porta a aquesta tendència que cada cop hi hagi llibres més curts. I malauradament, ens perdem grans històries molt llargues.
I no sé si us heu trobat en la situació d'haver de decidir encarir els vostres llibres a causa d'aquesta pujada del preu del paper.
Nosaltres en tenim un exemple molt clar amb un dels últims títols que hem publicat: 'Inquiets', de Linn Ullmann. En vam publicar una primera edició al novembre de l'any 21, i cinc mesos més tard hem publicat la segona edició, perquè ha tingut molt bona rebuda i molt bona venda. Doncs amb números davant de la taula, l'increment de la impressió ha estat d'un 30%. I és clar, això és un impacte molt important en el nostre compte de resultats. I evidentment, t'afecta. Hem començat a apujar els preus dels llibres? Penso que totes les editorials hem anat ajustant una mica aquest increment, però també és veritat que aquest ajust és petit: evidentment no podem repercutir-lo un 30%. I tots hem ajustat una mica el preu. No es nota individualment, però sí que es nota globalment.
Però també vull fer una reflexió: Quant ens gastem en cultura? Quant ens gastem en un llibre? Tots anem a fer un vermut i et sembla bé si et val 18 euros. Però quan vas a comprar un llibre, si te'n val 19, ja dius "ostres, què car!". La reflexió és que evidentment tothom inverteix els seus diners en el que vol, però que sempre hi ha la percepció que els llibres són cars. I és que hi ha un escriptor, un traductor, un corrector... i tot això. I si t'interessa la lectura, s'ho valen! Si vols introduir-te en nous mons i en noves realitats.
Per acabar, em deixes preguntar-te quin llibre tens ara mateix entre mans? No com a editora, sinó com a lectora. Quin és el llibre que estàs llegint ara mateix?
Doncs estic llegint-ne un que m'està agradant moltíssim. És d'una autora francesa, Dominique Fortier, i es diu 'Ciudades de papel'. És preciosíssim perquè és com una autobiografia ficcionada, com si fossin uns pensaments de l'Emily Dickinson. I aleshores et va explicant l'autobiografia d'aquesta dona, barrejat amb el contingut de les seves poesies, com si estiguessis vivint al costat de l'Emily Dickinson. Són capítols molt curts i és molt poètic i molt bonic.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.