El detonant van ser tres artefactes col·locats a Girona i Barcelona. Les detencions dirigides pel llavors titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, Baltasar Garzón, ràpidament van arribar a superar la quarantena, entre les quals els santcugatencs Ramon Piqué i Eduard Pomar. La coneguda com a 'Operació Garzón' va aconseguir "una pau olímpica" pel desmantellament de l'independentisme visible, i va culminar després en un judici a l'Audiència Nacional, al qual els acusats van arribar entre denúncies d'haver sigut torturats.
I així ho relaten els dos santcugatencs, que expliquen com en dependències de la Guàrdia Civil a Madrid van ser colpejats fins a obtenir les declaracions que els agents del cos de seguretat estatal volien. Ramon Piqué va ser condemnat i posteriorment indultat. Eduard Pomar, absolt.
Han passat 30 anys i Piqué i Pomar encara recorden una experiència que els ha marcat, però que no els va distanciar de l'activisme. De fet, van portar el seu cas fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar una dècada més tard l'Estat espanyol per no haver investigat les seves denúncies de tortura.
Per a ells, el seu cas és un capítol més de la història de "la repressió" contra l'independentisme. Una repressió que ha canviat, ara utilitza altres mètodes, però que segueix viva, asseguren.
Pomar i Piqué
És més la tortura psicològica que la física, tot i que em van posar una bossa i em van fer cops. / Em van posar uns cables i em van dir que els connectarien, em vaig enfonsar.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.