Jordi Torrijos: "El canvi climàtic està causant canvis fenològics en la vegetació"

Jordi Torrijos explica a Cugat Mèdia per què és essencial que les ciutats tinguin espais verds


  • Comparteix:

Jordi Torrijos ha estat gairebé 40 anys a l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament / Foto: Lluís Llebot

Jordi Torrijos ha estat gairebé 40 anys a l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament / Foto: Lluís Llebot

Els espais verds a les ciutats són un factor important perquè la ciutadania gaudeixi d'una bona salut. A Sant Cugat hi ha un arbre urbà per cada 1,85 habitants, una xifra que gairebé duplica la mitjana dels municipis de l'entorn. La gestió de la infraestructura verda urbana és fonamental per proporcionar qualitat ambiental i garantir una millor adaptació al canvi climàtic, que aporta beneficis ambientals i socials a la ciutadania. I és que "el canvi climàtic està causant canvis fenològics en la vegetació", explica en una entrevista a Cugat Mèdia Jordi Torrijos, qui ha estat durant més de 39 anys a l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament i que analitza el present i el futur de la ciutat en matèria de verd urbà.

ESCOLTA-HO

Com influeix i com influirà el canvi climàtic en el paisatge urbà de Sant Cugat?
El canvi climàtic el tenim ben present. És progressiu, constant i pràcticament inexorable. L'activitat humana té un paper fonamental en l'acceleració del canvi climàtic. Això afecta la vegetació i ja s'estan començant a observar canvis fenològics.

Posi'ns un exemple.
A la part posterior del Monestir hi tenim Castanyers d'Índies, que en el seu moment eren una espècie idònia, perquè estan orientats al nord i volen frescor, però ja fa uns quants d'anys que aquests arbres no suporten les temperatures de l'estiu i les fulles es tornen totalment rugoses, marronoses i fins i tot cauen. És una defensa natural de l'arbre davant les altes temperatures. Situacions com aquesta en tindrem moltíssimes.

Davant d'aquesta situació, què es té en compte ara per ara a l'hora de planificar l'arbrat i el verd urbà?
Hem de tenir en compte la situació de la ciutat. Tot i que tenim clima mediterrani, ens trobem al vessant nord de Collserola i això, ens ha permès jugar amb una varietat d'espècies més àmplia. En canvi, a la plana santcugatenca, la situació és diferent, perquè les temperatures són més altes.

Ara, a més de les condicions naturals que sempre s'han tingut en compte, també es treballa amb indicadors com la contaminació atmosfèrica, la qualitat de l'aire i l'augment de la temperatura, entre d'altres, a l'hora de seleccions les espècies.

I això quins canvis ha suposat?
Hem anat canviant d'espècies. Inicialment, hi havia molts plàtans i moltes moreres. N'hi segueix havent, però es va fer un canvi progressiu i es van començar a plantar moltes mèlies. Ara ens trobem que la mèlia necessita força aigua, tot i ser un arbre mediterrani, ja que ara s'aposta pels lledoners, un arbre més resistent i que s'adapta millor a les temperatures càlides.

Per tant, el canvi climàtic ha afectat directament sobre la planificació del verd urbà a la ciutat. D'ara endavant, quins arbres, arbusts i flors veurem a Sant Cugat?
Progressivament, veurem aquestes espècies més resistents, que són els de fulles coriàcies (alzina, llorer, olivera, llentiscle, plantes aromàtiques...), que retenen molt més l'aigua. Veurem menys vegetació de fulla tendra, de fulles grans, que evaporen molta aigua a l'atmosfera.

La contaminació també és un punt que cal tenir en compte. Des de l'Ajuntament es va fer un estudi per determinar quines són les espècies d'arbres que absorbeixen més contaminants, ja siguin, diòxid de sofre, cadmi, però també radiació, etc. En quin punt ens trobem?
El tema de la qualitat de l'aire urbà és un tema que ens preocupa molt. Les mesures que hi ha per minimitzar els efectes de la contaminació a la ciutat són restrictives, com per exemple la Zona de Baixes Emissions.

Però la natura també ens pot ajudar, no és així?
Efectivament! S'ha fet un estudi força capdavanter. S'analitza la qualitat de l'aire ambiental i la captació per part dels arbres de les partícules contaminants. Això ens dona unes dades molt curioses i molt interessants. És espectacular saber la quantitat de micropartícules, de pols i de contaminants que retenen alguns arbres. S'ha fet amb les vint espècies més representatives en vies primàries, secundàries i terciàries i en diverses franges horàries. Tot això ens ajudarà a treure unes conclusions que ens ajudaran a decidir quines espècies d'arbres plantem per reduir els contaminants.

Ens pot il·lustrar amb algun exemple?
Un plàtan pot arribar a capturar mig quilo de coure l'any. Si tenim 4935 plàtans, podríem arribar a capturar 2.722 quilos de coure l'any.

De fet, aquest és només un dels beneficis que ens aporta tenir arbres al nostre voltant.
Els arbres ens donen bioconfort, és a dir, la temperatura, la qualitat de l'aire, l'oxigenació, la humidificació, etc. Un carrer amb arbres de tipus mitjà, respecte a un mateix carrer sense arbres, hi ha una diferència d'entre 7 i 14 graus de temperatura.

Com s'apliquen aquests coneixements a la planificació de la ciutat?
Doncs per exemple ho pots aplicar per fer camins escolars perquè la canalla passin per carrers amb ombra. Vincular un CAP amb els barris del voltant perquè les persones que hi hagin d'anar tinguin zones d'ombra.

El dèficit hídric a causa de l'escassetat de pluges és una de les conseqüències més directes del canvi climàtic.
Jo parlo de disfunció hídrica. Tot i que a vegades la precipitació acumulada és la mateixa que fa anys, ara plou de manera absolutament irregular. Ens passem mig any sense pluja i després ens arriba un episodi de pluges torrencials. Això condiciona molt la vegetació. Hem de ser capaços d'aprofitar al màxim l'aigua natural.

Per què és important que hi hagi diversitat en l'arbrat de la ciutat?
Fixeu-vos que amb els anys s'han anat canviant els arbres de la Rambla del Celler i del Parc de la Pollancreda. Abans eren monocultius, tot eren pollancres i ara hi ha vuit espècies. Això genera més biodiversitat i més resistència davant de plagues i malalties. Una espècie pot agafar un plaga o una malaltia, però vuit espècies diferents, no. També fomenta la diversitat de petits insectes que fomenten la pol·linització, ocells que reparteixen llavors... Hem de treballar no només en arbres, sinó també amb arbusts i plantes cobridores del sòl.

T'hem sentit a dir en alguna ocasió que hi ha arbres polítics, que són aquells que creixen de pressa i de seguida fan patxoca, però que no sempre són la millor opció.
Això ja s'ha revertit (riu). Els pollancres efectivament són arbres de creixement molt ràpid, d'efecte immediat, però al cap de 15-20 anys lluiten entre ells per ocupar el subsol i comencen a deteriorar-se, que és el que ha passat amb els que teníem a la Rambla del Celler.

Quin és l'arbre més comú a la trama urbana de Sant Cugat?
Antigament, era el plàtan, després vam passar a les mèlies, un arbre mediterrani, i ara el lledoner és el que està substituint progressivament la mèlia i el plàtan.

Planificar arbrat de la ciutat és una tasca del que podríem anomenar "cirurgia", ja que s'han de tenir en compte molts factors. A la gent li agrada que Sant Cugat sigui una ciutat amb molts arbres, el 43% dels carrers de la ciutat en tenen (uns 28.000), però després les queixes per les voreres malmeses per les arrels dels arbres són recurrents. L'Ajuntament treballa per buscar espècies que no malmetin tant les voreres i el paviment?
Ara per ara tenim un arbre per cada 1,85 habitants, quan la mitjana és d'un arbre per cada set o vuit habitants. Aquí tenim un problema, la terra argilosa compacta que tenim al subsol o el que els pagesos diuen fetge de vaca. Aquesta terra és poc permeable i té poc oxigen. Les arrels dels arbres necessiten oxigen, com que no el troben sota terra, ja que tenen tendència a créixer lateralment. N'hem de ser conscients i planificar pensant en aquesta casuística.

Quines possibilitats i alternatives hi ha sobre la taula?
Ho fem amb sols estructurals, que és com s'ha fet a la carretera de Cerdanyola. Allà no veurem mai que les arrels dels arbres aixequen el paviment. S'ha fet una franja continuada de graves i terra que dona unes condicions d'oxigenació i permeabilitat al subsol que evita que les arrels dels arbres hagin de buscar oxigen a les capes més superficials.

Quin camí han de seguir les polítiques públiques del verd urbà?
La Comunitat Europea està potenciant les infraestructures verdes amb la regla del 3-30-300. És a dir, que cada persona pugui veure tres arbres des de casa, que cada barri tingui com a mínim un 30% de cobertura vegetal i que cada família tingui a menys de 300 metres una zona verda.

A Sant Cugat en quin punt estem?
Nosaltres tenim 33,3 m² de zona verda per habitant, i això és molt, perquè tenim una mica més de 300 hectàrees ordenades. La ciutat espanyola que més en té és Vitòria-Gasteiz, al País Basc, que en té 39.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.