Mònica Roca (Cambra Comerç Barcelona): 'Les empreses que tenen dones al capdavant tenen un 10% més de beneficis que les que no'

Mònica Roca és des del març la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona i és la primera dona en assumir aquest càrrec en una entitat amb 135 anys de vida. Per a aquesta empresària això posa de manifest 'una nova manera de treballar, de fer feina, d'estar per la gent', en referència al creixement del lideratge femení en el teixit econòmic. I ho defensa amb dades: 'Aquelles empreses que tenen dones al capdavant tenen un 10% més de beneficis que aquelles que no'. Roca ha estat una de les participants del congrés Women Evolution d'enguany, que va tenir lloc a Sant Cugat, a EsadeCreàpolis, el passat 7 d'octubre.

És significatiu que la Cambra de Comerç de Barcelona tingui una dona al capdavant?
Després de 135 anys i 32 presidents, en el moment en què hi ha una presidenta, vol dir alguna cosa, una nova manera de treballar, de fer feina, d'estar per la gent, de cuidar les empreses, la ciutadania i tot el teixit econòmic. Crec que és una nova manera de veure les coses, aquest canvi i aquest lideratge femení.

Per què creu que el lideratge femení té encara tants obstacles?
Crec que les transformacions, totes, porten el seu temps. La pandèmia ha portat alguns aspectes positius i altres de negatius. És veritat que la dona ha estat molt més afectada perquè precisament ha tingut més responsabilitats en cura i en l'educació. Per tant, això ha generat més atur en el gènere femení.

Però d'altra banda també s'ha posat en relleu la necessitat d'aquest tipus de lideratge que associem a les dones (però que també entenen molts homes). Si abans volíem jerarquia a les empreses, ara volem flexibilitat tant horària com en els grups de treball. Posa en relleu un tipus de característiques que s'associen més al caràcter femení, al lideratge femení, que seran positives.

El món empresarial continua molt masculinitzat. Això està canviant?
Jo crec que sí. Està molt masculinitzat perquè les regles del joc les posa aquell que té la capacitat de posar-les. Com que fins ara han estat homes, la manera de fer les regles les havien imposat ells. Això està canviat de mica en mica; és un procés que no és linial, ja que a mesura que hi ha més dones hi ha més dones que defensen i que canvien aquestes regles del joc que afavoriran la incorporació de noves dones. I malgrat que és més a poc a poc del que voldríem molts i moltes, està canviant i anirà cada vegada més ràpid.

Què es pot fer des de la Cambra per accelerar aquesta transformació?
Tenim a la Cambra l'observatori de dona, empresa i economia, que fa molts anys que treballa per posar xifres. És molt important que parlem amb coneixement de causa, que parlem amb dades o posem en relleu quin és l'impacte en l'economia i en el benestar de les persones de no tenir dones en llocs de direcció.

Aquelles empreses que tenen dones al capdavant tenen un 10% més de beneficis que aquelles que no. 

Amb les xifres a la mà, quines prioritats té ara com a presidenta?
S'han de desplegar els plans d'igualtat. Hi ha lleis que no estan del tot desplegades, ni tan sols ho compleix l'administració pública. És molt important aquest desplegament. Ara estem fent el nostre desplegament i ajudant les empreses a crear aquests plans d'igualtat i posar-los en marxa.

Com és aquesta etapa de la Cambra amb Mònica Roca com a presidenta?
Nosaltres vam portar la transformació des del primer moment, sense necessitat que actués jo com a presidenta. Vam revolucionar moltes coses i una de les conseqüències és posar una dona liderant-la. 

Això només és una prova de la revolució d'aquest grup. Hem defensat sempre un model econòmic basat en el coneixement, en el talent, aprofitant les tecnologies disruptives que hi ha, posant-nos-hi al capdavant. Aquesta transformació té moltes branques, molts aspectes, com el fet que està liderat per una dona. Això és molt diferent dels últims 135 anys.

En aquestes prioritats com a presidenta de la Cambra, quin paper hi juga la independència de Catalunya?
Nosaltres hem estat clarament i neta independentistes. La millor política econòmica que pot tenir aquest país és la de comptar amb un estat propi. Això revertiria en progrés i en benestar. Hi ha molts exemples: els fons europeus. El com estan arribant a Catalunya em sembla fins i tot vergonyós. M'agradaria equivocar-me moltíssim, però de moment no sembla així.

De moment estem lligats a tots els revolts de l'Estat espanyol, de qui malauradament no podem desenganxar-nos i atrapar el revolts de la Unió Europea.