Inicia sessió 
Registra't
Júlia Vergara-Alert i Joaquim Segalés / Foto: IRTA-CReSA
ESCOLTA-HO
Vergara-Alert: El coronavirus com a família ja el coneixiem. És veritat que és un nou virus i hi ha moltes qüestions que cal revisar. En la línia de tractament s'ha avançat bastant i també per saber què fa aquest virus exactament, com afecta unes persones i a altres i en la immunitat. Els anticossos ens protegeixen? S'ha avançat però cal seguir treballant perquè hi ha molts grups treballant-hi i s'està generant molta informació molt ràpidament.
És el mateix el virus del qual parlàvem al principi que l'actual? Ha mutat?
Joaquin Segalés: Els virus, de manera natural, muten sempre. La mutació és una característica intrínseca i no es pot pensar que un virus pugui propagar-se i no muti. És un virus diferent, però essencialment és el mateix. El virus actual no és prou diferent com perquè la immunitat generada per al primer no ens protegeixi per l'actual.
La resposta immunitària protectiva apareixerà igualment. No és ni bo ni dolent que hi hagi mutacions i seguim tenint un virus amb les característiques fisicoquímiques inicial i la mateixa capacitat de produir una malaltia.
La immunitat és un dels temes centrals.
V.A: Hi ha molts factors que hi intervenen i és normal. La gent pensa que es fa el test, té anticossos i ja està protegida. Però cal fixar-se en quins nivells d'aquests anticossos i la immunitat és molt complexa i no depèn només d'això. Hi ha confirmats positius que no tenen anticossos neutralitzants, capaços de bloquejar els virus. Tampoc sabem si el fet no tenir-ne fa que aquesta persona no estigui protegida perquè hi podrien haver altres tipus d'immunitat, com la cel·lular.
La gent ens pregunta sobre què vol dir el resultat, però que tinguis anticossos només confirma que ho hagis passat, no que no et puguis contagiar. A més, també pots transmetre'l. Un dels punts que s'està estudiant és que potser tens anticossos neutralitzants i estàs protegit però igualment pots transmetre el virus. I per responsabilitat, cal intentar evitar la transmissió.
Com descriurieu el virus?
J.S: No canviaria gaire la descripció respecte a un inici. Les previsions més nefastes que hi podia haver al principi, quan es va detectar per primera vegada a la Xina ningú s'esperava que això arribaria a ser una pandèmia i a afectar a tantes persones i tants països. El mateix ministeri de Sanitat comptava amb alguns casos importats i poca cosa més.
En canvi, aquest virus no entén de fronteres, es transmet molt fàcilment i, si no es prenen les mesures adequades, es va disseminant i hi ha una sèrie de poblacions que són molt vulnerables. Han estat afectades de manera sistemàtica o tenen altres malalties concomitants i podeu desenvolupar un quadre molt greu i fins i tot morir. Retrospectivament, hem après com treballar amb aquest virus, però estem a mitjans de juliol i anem veient brots i tornem a parlar de confinar-nos en certa mesura. El virus està circulant i a més a més el nivell d'immunitat és relativament baix, amb la qual cosa hi ha molta gent susceptible. La perspectiva de l'inici no és molt diferent, però estem en millor situació per afrontar-la.
Això s'acabarà mai?
V.A: Com altres virus o bacteris, la millor eina contra això són les vacunes i tractaments per fer-hi front en cas d'infecció. No només hem de pensar amb aquest virus. Sabem, per estudis epidemiològics, vol dir que aquestes epidèmies aniran apareixent. Hem canviat alguns hàbits, com que ens aproximem més, tenim contacte estret amb els animals... Tot va lligat i no només té a veure amb el coronavirus, també passarà amb altres. La millor eina són les vacunes i el tractament.
J.S: Fins que no es tingui una vacuna estem condemnats a què el virus continui circulant a un ritme similar al d'avui. Necessitem un producte que pugui oferir una immunitat de ramat o seguiran durant en certa mesura. Aquestes mesures han vingut almenys per quedar-se durant un temps i sobretot la ciutadania. Qualsevol possibilitat de control passa per la responsabilitat individual per protegir als nostres i als altres. Quan tinguem vacuna, ho veurem d'una altra manera, però mentrestant, no.
La calor afecta el virus?
J.S: La realitat és que aquest virus no aguanta bé la calor i a la dessecació. Amb humitat relativa elevada i humitat relativament baixa, el podem mantenir actiu bastant de temps. Tenim la confiança que la calor pot reduir la possibilitat de contagi. Però aquest virus es multiplica a la cavitat nasal, es transmet molt fàcilment. Això vol dir que, si efectivament tenim molta gent afectada i hi ha proximitat, aquesta infecció es pot continuar donant.
Faci fred o faci calor a l'exterior. Ens hauria agradat que hi hagués menys casos, però es van donant petits brots en diferents parts del món. En alguns casos tenen a veure amb circumstàncies com els escorxadors, on es mantenen les condicions d'abans amb temperatures relativament baixes, humitat relativa alta i no es poden mantenir distàncies o no es fa servir mascareta tota l'estona...
Això són només exemples, també s'han trobat en festes, en casals... Per tant, en un moment donat, sempre que tinguem persones potencialment infeccioses, amb símptomes o sense, hi haurà la possibilitat de transmissió. Cal insistir en les mesures de protecció, també a l'estiu.
Els brots es produeixen sempre que hi ha una concentració de gent més o menys gran en un espai més o menys petit. Si mantenim aquesta distància és menys probable que ens infectem?
V.A: Pensàvem que l'activitat a l'aire lliure podria ser favorable durant l'estiu. En un entorn tancat el virus està més present, les distàncies són més estretes... Però clar, si nosaltres aprofitem, que es pot entendre, per organitzar festes i trobades i abraçar-nos això afavorirà la transmissió.
Cap on es treballa ara mateix? Un antiviral o una vacuna?
J.S: En termes generals, s'ha avançat a escala mundial i hi ha molts grups de recerca als 5 continents que s'han posat en el desenvolupament d'una vacuna. Hi ha diferents fases que s'han de complir abans de provar-ho en persones. Es fan estudis de seguretat, in vitro, abans de provar la seva eficàcia en persones.
Avui ja tenim diverses vacunes que estan en aquesta última fase del desenvolupament i unes altres a fase 1, però la majoria estan en fase preclínica, amb animals in vitro. En el nostre cas, per exemple, juntament amb diverses institucions, encara estem en aquesta fase.
Però hem de pensar que els productes que es registren han de passar molts obstacles legals i no arribaran ni molt menys al mercat. Això no passarà i, per tant, aquesta és una de les vies que s'estan explorant.
V.A: S'està treballant en aquesta línia perquè tan important és prevenir com curar. És veritat que s'ha estat treballant en aquestes línies des del començament, però s'ha hagut de potenciar molt més els antivírics, ja que ens trobàvem sobretot amb pacients. És un procés molt llarg però ens interessa trobar algun tractament per als pacients que tenim a l'hospital.
El que s'ha estat fent és dissenyar nous fàrmacs específics i estem treballant molt intensament en fàrmacs que ja estan registrats i que s'han fet servir per altres malalties. Hepatitis, sida, malària... Després d'un estudi bioinformàtic previ es fan proves 'in vitro' a escala cel·lular per veure la seva efectivitat. Dins d'aquests n'hem anat seleccionant i alguns han passat a fases clíniques i s'han donat a pacients i a contactes d'aquests pacients.
Per exemple, l'estudi d'Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. A vegades són fàrmacs que 'in vitro' funcionen molt bé i després quan es passa a les proves clíniques perden eficàcia. Però un mal resultat també és un bon resultat, en ciència. Anem cap a aquesta via, provant diferents fàrmacs per veure en quin moment actuen i com per intentar trobar un fàrmac ideal.
Per tant el procés té moltes tanques per saltar per arribar al mercat.
J.S: Per això hi ha aquest interès en fer servir antivirals que ja funcionin per altres malalties perquè es podrien fer servir directament sense esperar. El problema que tenim és d'eficàcia, si ho són prou. Per exemple el remdesivir va estar dissenyat per una altra infecció, però el cert de tenir un cert efecte es pot considerar com un medicament útil contra la Covid-19.
En el cas de les vacunes, ja ho sabíem. El procés de registre de la vacuna triga anys, normalment triga entre 5 i 15 anys, de normal. De fet, la vacuna que havia arribat més ràpid havien estat quatre anys, la del xarampió. Fixeu-vos com estem escurçant terminis, algunes empreses diuen que l'any que ve ja tindrem vacuna. Si és així, vol dir que tindríem vacuna entre un i un any i mig després. Això seria de rècord.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.