[Entrevista] Christopher Dottie: 'La sensació que transmetem amb el Brexit és que als britànics se'ns n'ha anat l'olla'

Davant la pregunta de què està passant amb el Brexit, el santcugatenc Christopher Dottie, president de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, respon amb sinceritat que li encantaria poder-ho fer. En una entrevista al 'Sant Cugat a fons', Dottie recorre tots els aspectes del Brexit, des dels seus efectes en l'economia i la immigració fins a l'angoixa i preocupació dels britànics que viuen al nostre país, que viuen amb frustració la incertesa sobre el seu futur. Al voltant de la situació política a Catalunya i a Espanya és clar, les empreses s'han d'adaptar i s'adaptaran a l'entorn, sigui quin sigui, però per als països el més important és mantenir la 'credibilitat'.

Escolta-ho

La primera pregunta ha de ser aquesta. Què dimonis està passant?
És una bona pregunta, m'agradaria tenir-ne la resposta. No crec que el govern britànic tingui una resposta a dia d'avui. Ja han passat més de tres anys després del vot del Brexit i és com si haguéssim decidit agafar un vol i fóssim a la porta d'embarcament barallant-nos per decidir on anem.

A dia d'avui, el que està passant és que Boris Johnson ha negociat un acord amb la Unió Europea per la sortida. Però aquest acord no ha estat ratificat i ha convocat eleccions generals. Hi ha dues alternatives, si Johnson aconsegueix una majoria es tirarà endavant l'acord i sabem que hi haurà un període de transició cap a un destí que de moment desconeixem. Però si no n'hi ha, comencem de nou, i podria haver-hi fins i tot un segon referèndum.

El sistema electoral britànic prioritza les majories. És possible acabar en una situació com la de les eleccions espanyoles?
És una tendència arreu del món desenvolupat. Costa trobar una coalició i tot va cap als extrems. En una qüestió tan binària com va ser el referèndum del Brexit, que ha acabat amb un 52-48%, no queda clar. Per arribar a aquest 52% s'han unit interessos diferents, potser un 20% sempre ha estat en contra, un altre percentatge estan preocupats per la immigració, d'altres volen tenir més relacions comercials amb els Estats Units. Ara s'ha de satisfer a tots aquests grups i complir amb les promeses.

El Regne Unit ha generat una reputació de credibilitat durant segles i jo tinc por que ho haguem perdut en tan sols tres anys. Abans el meu accent 'guiri' em donava credibilitat, ara menys.

Al comerç exterior va ser el primer en què es va incidir, més enllà de la lliure circulació de persones i treballadors. Com es pot explicar com a president d'una Cambra de Comerç tot el que ha estat passant?
És complicat. Jo sóc de Liverpool, però visc a Sant Cugat des de fa dos anys i a Catalunya des de fa 17. Tinc fills que van néixer aquí, que se senten catalans, britànics i europeus alhora. Intento explicar-los què està passant i costa. Però la realitat és que per l'estat espanyol és fàcil veure que la Unió Europea és el futur perquè cada dia, cada setmana, cada mes es reben ingressos directament i se sent una part important de la presa de decisions per formar part de la zona euro.

La sensació britànica és que no tenim suficient influència perquè estem invertint molts diners. I mai no s'ha plantejat la qüestió de per a què serveix la Unió Europea. En el tema de la immigració també estem entrant en la preocupació per la pèrdua de cultura i el populisme.

És cert que s'ha venut durant els últims 10 o 20 anys que la UE és el dolent de la pel·lícula, que tot el que no agrada és culpa d'Europa. Hi ha persones al Regne Unit que no són racistes, no tenen problemes amb gent d'altres països però que se senten incòmodes a la unió. No és un bon motiu, però és cert que el govern llegeix en això que la gent vol aturar la immigració i cal aturar la lliure circulació de persones. Ara, si es fa això, no es pot tenir un acord duaner ni del mercat únic. L'impacte és molt negatiu i és per això que estem bloquejats.

S'està dient al poble britànic que es tindrà control sobre les fronteres, però alhora no es vol fer mal a la riquesa i l'ocupació del país. I no s'ha trobat solució.

A Espanya hi ha molts britànics vivint i treballant aquí. Són persones que ja s'han creat un horitzó professional i volen viure aquí. Com es veu des d'aquesta perspectiva?
Genera molta frustració i por. Al referèndum no vam poder votar perquè feia més de 15 anys que som fora del país i per això perdem el dret a participar també a les eleccions generals. Els catalans vivint al Regne Unit tampoc tenien dret a votar i per tant s'ha aconseguit un 52% del vot sense comptar amb les persones més implicades i afectades per l'assumpte. Hi ha molta frustració.

Perquè a més, si demanem la nacionalitat espanyola hem de renunciar a la britànica, no hi ha doble nacionalitat. Estem amb por cap al futur, els dos governs ens diuen que no passarà res, però és cert que estem pensant amb el futur. Si els meus fills podran estudiar a la universitat catalana o britànica.

I també vull que més gent pugui seguir el camí que he fet jo, m'agradaria protegir els seus drets. És una part molt important de la relació a llarg termini entre el Regne Unit i la resta d'Europa. S'està parlant ara de preocupació de flux de mercaderies i aranzels, però el que realment forja relacions entre països a partir de les persones.

Però una política migratòria que impedeixi l'accés de joves perquè només deixen entrar a persones qualificades em sembla totalment equivocada. Persones com jo, que som immigrants expatriats, no marxem amb 46 anys de cop. Aquests enllaços comencen quan ets jove i vols treballar en una cafeteria a Londres o estudiar i per això em sembla molt important que no menyspreem aquests vincles que sempre han estat molt importants fins ara.

Aquesta inestabilitat ha frenat inversions al Regne Unit per part d'empreses catalanes?
Depèn del cas. Hem vist que les inversions a llarg termini no han canviat ni d'un cantó ni de l'altre. Empreses amb projectes com Banc Sabadell, que ha comprat TSB. Quan es tracta d'estar dins del consum local, no ha canviat, com tampoc no ha caigut el turisme. Això sí, quan parlem d'empreses productives, de fabricació, sí que estan avaluant si la cadena de subministraments i exportació actual els serveix de cara al futur, sobretot si hi ha sortida sense acord.

Perquè en aquesta situació ens podem trobar que un camió que ara arriba al Regne Unit en un dia, acabi trigant setmanes. Les empreses estan planificant per tenir més estoc per vendre al mercat local i tenen voluntat de seguir creant negoci i generant riquesa, però és cert que hem viscut amb incertesa durant tres anys i ja n'hi ha prou. Necessitem que els polítics ens donin solucions.

Com es veu la situació de l'estat i de Catalunya des del món empresarial britànic?
Es parla molt del fet que les empreses busquen certeses. Però la realitat és que fer una petita pausa no és gaire difícil per a moltes empreses. És cert, això sí, que la reputació i la credibilitat és molt important. Ser britànic, fa tres anys, em donava molta credibilitat, la gent confiava en els meus criteris perquè vinc d'un país que sempre ha estat molt respectat.

Ara transmetem una sensació que se'ns n'ha anat l'olla a tot el país. Això podria tenir impacte sobre els negocis i la confiança. I el mateix penso sobre Catalunya. Al Regne Unit el teixit empresarial s'ha adaptat a la decisió del poble i crec que a Catalunya seria igual.

No som aquí per decidir què s'ha de fer en una comunitat sinó per adaptar-nos-hi. Però és veritat que ens pregunta el tema regulador i saber si en el futur serem dins la Unió Europea o no.