ESCOLTA-HO
Allò va ser com anar al parvulari. Allà informació en vaig fer poca, vaig aprendre a posar-me davant un micròfon en un programa d'entreteniment. Al cap d'un parell d'anys, amb 18, em van començar a enviar als camps de Tercera Divisió els diumenges el matí. Vaig aprendre a parlar breument i dir les coses justes, a tenir una actitud professional davant del micròfon, a dominar els nervis i a tenir una relació professional amb tot el parament tècnic necessari per fer una transmissió.
També has passat pel món de la televisió, has tornat a la ràdio i ara treballes al diari 'Ara'. Un periodista ha de passar per totes aquestes formes de la comunicació per a considerar-se format?
No, en absolut. A més jo no he passat per altres formes com el periodisme d'investigació. He fet moltes coses però no he estat en seccions de diaris d'economia o de successos. Cada periodista ha d'intentar fer allò que creu que sap fer millor i ha d'estar obert a aprendre. Però és veritat que a poc a poc, a la vida vas descobrint que serveixes més per algunes coses que per algunes altres.
Quina de totes les disciplines has gaudit més?
He gaudit més a la ràdio, segurament, perquè és el mitjà que més domino, hi vaig començar molt jove i crec que tinc la capacitat de comunicar a través del micròfon. Però també he gaudit molt fent televisió i, actualment, estic gaudint molt escrivint al diari 'Ara'. Allà per primera vegada vaig tenir la necessitat d'escriure per ser llegit. A la ràdio i a la televisió havia escrit però per llegir-ho jo. Ara estic gaudint molt fent periodisme d'opinió, reflexió i anàlisi; en certa forma crec que és veritat que hi ha un temps per a cada cosa perquè ara les meves opinions són el fruit d'anys d'ofici i de vida.
El periodisme ha de ser una vocació?
És difícil fer una feina tan creativa i tan exigent com aquesta per obligació. És molt important, perquè és una feina feta sota pressió, amb horaris impossibles i, a vegades en circumstàncies dures. Si no t'estimes la professió, és difícil excel·lir.
Quin és el canvi principal que has viscut en el periodisme o en el periodista que consumim i veiem avui en dia?
El canvi principal és que abans les notícies només les donaven els periodistes, i ara tothom és emissor. Això fa que el nostre paper no sigui exclusiu i que ja no siguem els únics missatgers entre el que passa i la societat. Encara que tots siguem emissors no tots som periodistes. El periodisme és un ofici que t'ensenya a explicar-te de manera clara, entenedora, responsable, buscant fonts d'informació i aportant matisos. Tot això sovint no apareix en els missatges que penja a Twitter o Facebook qualsevol altra persona, ni té per què aparèixer perquè no és periodista. A mi el que m'agradaria és que els periodistes tornem a ser imprescindibles com quan teníem el monopoli de l'emissió perquè la gent notés la diferència entre el que ha elaborat un professional de la informació i un emissor qualsevol.
Saben conviure periodisme d'ofici i periodisme ciutadà?
Sí, encara que a mi això de periodisme ciutadà em molesta. Jo entenc que la ciutadania, posats a informar, a investigar i a denunciar, té un paper fonamental però crec que periodisme només és el que fan els periodistes.
En una situació tan complicada com la que es viu actualment a Catalunya, s'ha desviat el periodisme, o els periodistes, de la seva tasca principal?
No, no tots els periodistes ni s'ha desviat del tot però és veritat que en una situació tan polaritzada és difícil no prendre partit. Fins i tot, no prenent partit és impossible quedar aïllat dels components emocionals que té el procés. També és veritat que hi ha periodistes que fan més opinió i periodistes que fan més informació els quals s'haurien de blindar més professionalment dels elements emocionals, però és francament impossible. És impossible que un periodista sigui objectiu perquè no és un objecte, és un subjecte i serà subjectiu. Ara bé, com és periodista ha de ser subjectivament responsable i honest.
Com has viscut els resultats de les eleccions espanyoles?
Les vaig viure amb frustració perquè per acabar pactant el que s'hauria pogut pactar fa set mesos hem perdut el temps miserablement. L'augment de Vox em sap greu i m'amoïna perquè és l'extrema dreta xenòfoba, anticatalana, rabiosament nacionalista espanyola que ens vol el mal, i aquesta no és una bona notícia. La victòria independentista em sembla molt important, però tot i la duresa de la sentència que s'acabava de produir, el resultat tampoc ha sigut cap tsunami. Com és la vida de curiosa, si Pedro Sánchez hagués fet a l'abril el mateix que ha fet ara amb Pablo Iglesias, Albert Rivera continuaria sent el líder de Ciutadans. Em sembla normal el que els hi ha passat, ells mateixos han plantat la llavor del nacionalisme espanyol en la vida política i han vingut uns encara més nacionalistes que ells i els han desbordat per la dreta.
Unes eleccions que, sembla, per fi porten a la formació d'un govern central, calia esperar tots aquests mesos?
Per acabar produint el mateix resultat no, no calia. A part que, al pacte Sánchez i Iglesias ja arriben debilitats. No calia però la política és així. La capacitat del polític de cometre errors és infinita, com la de l'ésser humà.
Has visitat Sant Cugat per moderar un debat organitzat pel diari Ara i amb la mobilitat com a tema central. Com ha de ser la mobilitat del futur?
La mobilitat o serà sostenible o no serà. El que ens interessa d'aquest debat és entendre a curt termini a quins canvis anem. Els canvis tecnològics, tot plegat ens porta a una nova situació en la qual voldria pensar que el transport públic serà determinant.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.