Eddy Laverde: 'El padró és el primer dret que demanem com a dones migrades'

Portaveu d'Abya Yala i activista pels drets de les dones migrades

L'activista és una de les entrevistades del programa "Parc de les Dones"


  • Comparteix:

Sant Cugat és ciutat refugi per a Eddy Laverde, en procés de petició d'asil polític per la persecució política que pateix a Colòmbia. Allà, aquesta actriu i gestora cultural, era portaveu de l'entitat Abya Yala, que treballa defensant els drets de nens i joves. Una tasca que continua a Sant Cugat, denunciant ara la situació de les dones migrades, la majoria treballadores en el servei domèstic i en les cures. Un sector amb dificultats pels sous baixos, la manca de papers iels problemes d'arrelament. D'això en parla Laverde en el programa d'entrevistes 'Parc de les Dones' que Cugat Mèdia ha emès amb motiu del 8-M.

ESCOLTA-HO

Com afecta la llei d'estrangeria a les dones migrades?
Ens afecta en la totalitat per dir-ho d'alguna manera perquè la llei d'estrangeria és una llei que té unes restriccions molt fortes per a nosaltres. Una dona depenent de en quina situació arriba a aquest territori ha de passar per certes circumstàncies. La més complicada i dura és passar tres anys de manera irregular. Això vol dir que perquè puguis començar un procés d'obtenció de documents aquí has de passar tres anys. Això implica que durant aquest temps tu has d'estar en una situació irregular i per poder fer treballs has d'estar "en negre".

Hi ha vulneració molt forta de drets. Sobretot en els àmbits de les cures que són on hi ha la possibilitat de treballar sense documentació. Una feina que no és digne perquè són moltes hores i es paga molt poc. Si ets una dona migrada que no té documents no pots llogar un pis. Estàs invisibilitzada durant tres anys.

Durant tres anys no teniu les condicions per poder, com dius tu, "existir".
No podem, no tenim les condicions. El que ens planteja la llei d'estrangeria és que tu has d'estar tres anys en el territori i que tens la possibilitat d'un document que és el padró. Però aquest document, per a nosaltres, aconseguir-lo també implica unes dificultats. Depèn de la voluntat d'una família que vulgui empadronar-te solament donant la direcció, la voluntat que en el lloc on vius et deixin empadronar... El que ha fet el govern és generar el padró sense domicili.
Això significa que una persona pot fer el seu padró i no tenir un lloc fix. Però això t'ho demanen a Barcelona, aquí a Sant Cugat no ho pots fer. A partir de que et donen el padró existeixes en el territori català. Hi ha dones que porten 20 anys aquí sense padró i no existeixen. Des que tu t'empadrones existeixes i això et genera un procés de vida aquí. El padró és el primer dret que estem demanant com a dones migrades.

Des d'Abya Yala denuncieu que bona part de les dones migrades que treballen en el sector domèstic a Sant Cugat tenen problemes d'arrelament.
És important generar el primer dret que és el padró quan les persones migrades arribin a Sant Cugat, encara que sigui el padró sense domicili. Un altre factor és garantir els drets de les treballadores de la llar. Hi ha una llei que diu que ha de tenir el seu salari i moltes famílies volen regularitzar-les però sense estar empadronades costa... Almenys que el salari estigui dins els paràmetres de sou per hora, sobre els 10 euros, mínim. Aquestes dones han de tenir un suport econòmic, perquè tenen fills la majoria.

Parles d'un col·lectiu que pateix violència econòmica, social i habitacional.
El tema de l'habitatge és molt greu, evidentment, per aquest col·lectiu, però també per al gruix de la ciutadania. Algunes dones han de viure plegades perquè si no, és impossible. Cal una reflexió en general a la ciutat sobre el problema de l'habitatge. Dia a dia ens enfrontem a aquesta situació, perquè molta gent del poble es veu expulsada. Imagina la situació per a les dones migrades, i les dones migrades joves.

Es produeixen abusos amb les dones migrades interines a les llars?
Sí, en temes de sous, sobretot. Però també pateixen problemes de salut mental. Viuen tancades a les cases. I com es pretén que arrelin a la ciutat si treballen una doble jornada?

Com treballeu amb l'Ajuntament. des de l'entitat, per garantir espais de participació per aquestes dones?
No hi ha espais per a nosaltres, no hi ha xarxes, ni col·lectius perquè hi hagi aquesta participació. Vam tenir una trobada amb l'Ajuntament i ara hem tingut alguns espais de reunió al Casal Torreblanca. A Cal Temerari és un lloc on ens hem pogut trobar també amb el comitè 8-M, sent-ne part i fent diàleg sobre els drets de les dones migrades. Escenaris on ens hem anat visibilitzant. No som un col·lectiu tan visible per la situació de la llei d'estrangeria, però també se'ns vulnera els drets perquè hi ha dones que tenen por d'anar a certs espais en no tenir papers. Les dones que tenim papers som la veu de les afectades. Tenim una dinàmica de trobades molt interna.

La cultura santcugatenca és inclusiva?
Fa uns mesos vam participar en una taula rodona a La Unió per parlar sobre això. Hem trobat que és important una obertura per mirar les condicions en què estan les persones migrades. Per exemple, l'horari. Mentre les famílies estan en un horari lúdic, nosaltres estem treballant.

Per a vosaltres el català és molt important per a l'arrelament.
Sí, és necessari perquè volem entrar en uns altres espais també. Volem estar en l'espai educatiu i hem d'aprendre la llengua. Al nostre col·lectiu ens agrada la llengua catalana i compartim la reivindicació de l'ús social de la llengua, perquè és una lluita que nosaltres també tenim. A Sant Cugat és parla molt quítxua i en conèixer el català, volem formar-ne part. Moltes dones no volen ser dones de la llar sempre, és important entrar en altres espais i interlocutar amb la cultura.

Què els diries a les entitats i societat civil per articular aquesta integració més plena?
El més important és que ens parlin en català i així podem interioritzar la llengua. Però si mai no em parles en català és molt complicat. Per al dia a dia del poble, que sàpiguen que estem interessades en aprendre la llengua. Això generarà espais més solidaris. No totes les dones venim perquè volem canviar la vida, hi ha dones refugiades, exiliades, o dones que fugen de la violència masclista. Moltes no hi som perquè volem aquí, sinó perquè fugim d'alguna cosa. Fer trobades amb la veïna significa una obertura, malgrat els horaris que tenim i que no tenim possibilitat d'escollir. El diumenge és un dia per a les famílies, però a les persones migrades les veus assegudes als parcs perquè no tenen espais de relació. Aquest poble és nostre també i estem molt contentes d'estar aquí.

L'Ajuntament va anunciar al consell de barri de la Floresta del 21 de març que reposaria la placa del Parc de les Dones, després de la denúncia feta pel programa de Cugat Mèdia.


Eddy Laverde

Les dones que treballen en el servei domèstic han de tenir uns sous dignes. No poden cobrar 3 euros a l'hora, sinó mínim 10.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Foto

Eddy Laverde, durant l'entrevista al programa

Eddy Laverde, durant l'entrevista al programa "Parc de les Dones" / Foto: Cugat Mèdia

Publicitat