![Marta Vila al laboratori / Foto: Institut de Recerca Vall d'Hebron Marta Vila al laboratori / Foto: Institut de Recerca Vall d'Hebron](https://assets.cugat.cat/fotos/250210-marta-vila-laboratori-a-valldhebron.jpg)
Marta Vila al laboratori / Foto: Institut de Recerca Vall d'Hebron
ESCOLTA-HO
Quan estudiàvem, pràcticament no es mencionava cap dona científica. Creus que aquesta manca de referents et va limitar?
Tens tota la raó. Hi ha hagut una manca de referents de dones en molts àmbits, i en la ciència encara passa avui dia. Jo, però, vaig tenir sort, ja que a casa tenia referents: el meu pare, la meva mare i algunes tietes es dedicaven a la ciència. El que no vaig trobar fora, ho vaig trobar dins de casa. Però moltes dones i nenes no han tingut aquesta sort, i això ha tingut un impacte molt gran.
Les carreres científiques i tecnològiques encara estan molt masculinitzades. En el cas de la biologia, hi havia paritat o també era un entorn masculinitzat?
A biologia hi ha bastanta paritat. En la meva època, diria que a la universitat fins i tot hi havia més dones que homes. Però en altres disciplines, com les enginyeries o matemàtiques, les dones són una gran minoria.
A l'àmbit laboral, t'has trobat en entorns masculinitzats? T'has sentit discriminada pel fet de ser dona?
Treballo a l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron, un ambient on hi ha moltes dones. Però el problema és que, malgrat la majoria d'investigadores siguin dones, qui ocupa les posicions de lideratge solen ser homes. Tot i que en els darrers anys s'està treballant per revertir aquesta situació, encara queda camí per recórrer.
Com afecta la manca de referents femenins a les nenes i joves a l'hora de decidir el seu futur acadèmic i professional?
Si no tens referents, no et pots imaginar exercint una professió. Per això és fonamental visibilitzar dones en tots els camps científics. La representació té un impacte directe en les decisions que prenen les nenes.
Creus que encara és necessari reivindicar el paper de la dona en la ciència?
Totalment. La feina per normalitzar la presència de dones en la ciència s'ha de fer des de l'escola fins a l'àmbit professional. Ens hem de creure que podem arribar on vulguem, i tenir referents és clau perquè les nenes es motivin a seguir aquest camí.
![Marta Vila Marta Vila](https://assets.cugat.cat/fotos/250210-marta-vila-laboratori-frontal-a-valldhebron.jpg)
Marta Vila / Foto: Foto: Institut de Recerca Vall d'Hebron
Coneixes la iniciativa Científiques.cat?
Aquest any és el primer cop que hi participo. Durant molts anys vaig treballar al Regne Unit i no en tenia coneixement. És una iniciativa que va començar fa vuit anys amb l'objectiu d'aconseguir 100 científiques que anessin a 100 escoles per donar visibilitat a la seva feina. Ara ja hi participen més de 500 científiques i escoles. Tant les investigadores com les escoles veuen la importància d'aquesta tasca.
Fa 15 anys que investigues sobre la migranya. Què et va portar a especialitzar-te en aquest camp?
Va ser una mica per casualitat. Jo volia dedicar-me a la genètica i vaig trobar una plaça en un grup que estudiava la genètica de la migranya. A mesura que m'hi vaig endinsar, em va semblar un tema fascinant i vaig decidir especialitzar-m'hi.
Què és exactament la migranya? Hi ha algun perfil de persona amb més tendència a patir-la?
La migranya no és només un mal de cap fort; és una malaltia complexa amb símptomes com fatiga intensa, nàusees, vòmits, dificultats de concentració i canvis d'humor. Afecta principalment dones: per cada tres dones amb migranya, hi ha un home afectat. A més, es manifesta en l'època més activa de la vida, dificultant tasques laborals i familiars.
Creus que la poca investigació en migranya està relacionada amb el fet que afecti més dones?
Nosaltres creiem que sí. És una de les malalties neurològiques més comunes i, paradoxalment, una de les menys finançades. Estem convençudes que, si fos una malaltia d'homes, segurament ja sabríem quina és la causa i tindríem el tractament estrella que encara no tenim.
Quins avanços s'han fet en la recerca de la migranya?
Fa quatre anys es va concedir el Brain Prize, el Nobel de la neurociència, a investigadors que havien estudiat durant 30 anys una molècula relacionada amb la migranya. Els seus treballs han permès desenvolupar tractaments enfocats a reduir aquesta proteïna, però encara no funcionen per a tothom, amb una efectivitat aproximada del 50%.
La migranya pot tenir una base genètica?
Sí. El nostre grup forma part d'un consorci internacional que estudia la genètica de la migranya. Hem identificat diversos gens associats a la malaltia i estem treballant per desenvolupar tractaments dirigits a aquestes dianes genètiques.
Pot tenir impacte en la salut mental?
Definitivament. Hi ha una major predisposició a patir ansietat i depressió. Ara estem investigant si la migranya apareix abans i provoca aquests trastorns o si passa a la inversa.
Quins objectius us marqueu en la investigació?
L'ideal seria erradicar la malaltia, però la investigació és lenta i ens fixem objectius realistes. Ens centrem a comprendre millor la malaltia per desenvolupar tractaments més efectius i amb menys efectes secundaris. També volem entendre l'origen de la migranya per trobar maneres de prevenir-la.
Marta Vila
És una de les malalties neurològiques més comunes del món i és una en les quals s'inverteix menys diners, pel que fa a la recerca. Si fos una malaltia d'homes, estem convençudes que ja en sabríem la causa i tindríem el tractament estrella que encara no tenim.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.