Inicia sessió 
Registra't
Una nena caminant davant la mirada d'una altra criatura / Foto: ACN (Neus Bertola)
ESCOLTA-HO
Cindy Peñalver, neuropedagoga especialitzada en disciplina positiva, infants i criança a l'estudi Ramon Barnils / Foto: Cugat Mèdia
Des de la Conselleria d'Educació, responsable de la unitat, expliquen que l'augment detectat en els casos atesos per la USAV "no es deuen necessàriament a un propi augment de la violència als centres" sinó a "l'increment de la conscienciació per part de tots els membres de la comunitat educativa sobre aquesta qüestió". Coincideixes amb aquest diagnòstic?
Hi estic totalment d'acord. Tot i que pugui semblar una dada alarmant, crec que és una molt bona notícia que s'estiguin detectant aquests casos. Que hi hagi més detecció i que sigui precoç ens permetrà poder abordar el problema i arribar a la solució.
Hi ha un perfil de víctima i assetjador?
Tot infant pot agafar el rol d'assetjador o de víctima d'assetjament, dependrà del context emocional de cada infant.
Els estudis demostren que els nens que tenen aquests comportaments tenen una desconnexió respecte a l'empatia. En canvi, els nens que poden patir assetjament poden tenir un grau més reduït d'assertivitat, de poder posar límits i una autoestima una miqueta més baixeta.
Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) constata que el risc de patir abús escolar es triplica en infants amb trastorn de l'espectre autista. Hi ha col·lectius més vulnerables que altres pel que fa a l'assetjament escolar?
És cert que hi ha col·lectius, com per exemple, els nens que tenen TEA o TDA que tenen tres vegades més de possibilitats de patir assetjament, però qualsevol nen és susceptible de patir-ne. Per exemple, els infants que tenen dificultats econòmiques, el tema de la sexualitat, de ser diferent en algun sentit... Això els fa més susceptibles de poder patir assetjament.
Quan parlem d'assetjament escolar, com el podem diferenciar d'altres conflictes que es puguin produir entre alumnes?
Això és molt important perquè a vegades entrem en pànic. Parlant amb les mares, a vegades em diuen, mira, és que avui s'han burlat del meu fill o la meva filla, o avui ha tingut un altre conflicte, li estan fent bullying.
I és molt important diferenciar-ho, perquè no tots els conflictes són assetjament. Es parla de tres aspectes per començar a poder parlar de bullying. Una és la intencionalitat, és a dir, que hi hagi una intenció de fer un mal emocional o físic. L'altre és que sigui prolongat en el temps i el tercer és la diferència de poder entre la víctima i la persona que fa aquests actes.
Quins són els símptomes o els primers senyals d'alerta que podem detectar en un nen o nena que pateix assetjament?
No hi ha només un senyal, n'hi ha molts. A vegades és difícil perquè hi ha nens, per exemple, que estan començant amb l'adolescència, els canvis d'humor...
Com sabem si darrere un canvi d'humor hi ha els canvis de l'adolescència o és perquè s'està patint assetjament?
És important fixar-nos en si hi ha més tristesa, aïllament, i a vegades també hi ha canvis físics: maldecaps, mals de panxa, pèrdua de la gana... I una cosa molt important: si vol anar o no vol anar a l'escola.
Quan hi ha excuses se'ns ha d'encendre el llum vermell, no?
Quan són molt reiterades sí. Quan ens diuen "no vull anar, és que no em trobo bé..." Quan hi ha excuses per evitar anar a l'escola. Quan detectem que hi ha insatisfacció, tristesa... hem d'estar ben alerta, perquè pot ser que estigui patint assajament o pot ser una altra causa, però alguna cosa està passant.
Com afecta l'assetjament en l'àmbit psicològic i emocional en el dia a dia d'un menor? Quins danys a llarg termini pot ocasionar?
Afecta evidentment l'autoestima. Som éssers que necessitem connectar i sentir que formem part d'alguna cosa i la pertinença a un grup també els afecta neurològicament. Estan en ple desenvolupament.
Això es pot traduir en possibles depressions en edats molt joves i després, en l'edat adulta, hi ha estudis que demostren que la gent que ha patit assetjament reiterat, pot tenir fins a set vegades més de possibilitats de patir un trastorn emocional.
Poca broma. Amb la implementació de noves tecnologies que s'han posat també a l'abast dels joves, l'assetjament ha fet un pas més enllà i ha sortit de les aules. En el cas concret del ciberassetjament, que pot produir-se en qualsevol moment i fora del centre escolar, quines conseqüències afegides té per als menors?
Provoca molt més estrès. Hi ha un no poder sortir d'aquest assetjament. Quan passa en un context concret, el nen o nena pot tornar a casa o pot fugir d'aquest espai i trobar una mica una mica de pau, de tranquil·litat. En canvi, el ciberassetjament et persegueix, no hi ha calma, és a tot arreu.
En aquests casos hi ha una major afectació al cortisol, que activa l'estrès continuat. Evidentment, això provocarà una major afectació emocional.
Com poden els pares i l'entorn dels joves i els infants controlar i prevenir el ciberassetjament?
Més que control, parlaria de prevenció. Hem de posar el focus en nosaltres.
Quan parlem d'assetjament o de qualsevol comportament infantil, hem de tenir molt clar que nosaltres som els que hem d'actuar. Hem de deixar de culpar els menors i agafar la responsabilitat que com a adults està en la nostra mà.
Llavors, més que de control, parlem de la manera en què eduquem?
Es tracta d'educar en l'autoestima, en buscar espais de conversa sense judici, i de deixar d'utilitzar com a pares i mares eines educatives relacionades amb el xantatge i la manipulació, perquè amb tot això al final el que estem provocant és un model d'actuació amb els nostres nens i nenes.
Pel que fa al ciberassetjament, cal fer una bona comunicació en com s'han d'utilitzar les xarxes socials i hem d'evitar que els nostres nens i nenes tinguin xarxes socials ben d'hora, perquè això provoca una falta d'autoestima. Estan pendents dels "m'agrada" de les xarxes.
Aquesta necessitat de validació externa, no?
La validació externa, aliena, exacte! I la validació aliena va molt més enllà del físic.
Quan jo des de petit t'estic dient que has de fer les coses perquè algú t'estimi, això també és validació aliena. I això passa a famílies i a escoles. Cal fomentar una bona autoestima i la validació pròpia, que va més enllà del que jo vull que tu facis.
Tenim feina per fer els adults també... Des dels centres educatius alerten que la majoria dels casos d'assetjament comencen fora de l'escola i acaben entrant en aquesta, sovint a través de les xarxes socials, fet que els complica detectar-los i parlen del paper clau de les famílies.
Sí, quan dones un dispositiu a un infant l'has d'informar que hi ha d'haver un acompanyament, no un control perquè hi ha desconfiança, sinó que és la teva responsabilitat com a pare o mare.
Si parlem de l'àmbit escolar, quines eines i recursos haurien d'estar a disposició del professorat i del personal per prevenir i gestionar casos d'assetjament?
La millor eina és la prevenció. La veritat és que hi ha molts mestres que estan patint perquè hi ha una manca de formació i de recursos.
Hem de fer una introspecció i una crítica per començar a plantejar-nos d'una manera molt seriosa el fet de canviar el model educatiu del conductisme. Si només ens fixem en el que fan els alumnes, els etiquetem i no els hi deixem un espai on poder ser d'una altra manera, no anem bé.
A vegades hi ha molta crítica amb totes aquestes noves maneres d'educar, de criança conscient, que al final per a mi és la clau.
Des que són petits, se'ls ha d'acompanyar des del respecte a la dignitat. Als mestres jo els diria que cal treballar molt més a l'aula el tema de l'empatia i de la intel·ligència emocional. Els mestres necessiten aquesta formació i aquest acompanyament. No els podem dir que és la seva responsabilitat i no donar-los eines.
En aquest sentit, des de Conselleria d’Educació ha posat en marxa una campanya sobre "senyals d'alerta" de l'assetjament escolar per augmentar la detecció precoç. La iniciativa vol sensibilitzar l'alumnat i també les famílies de la necessitat de detectar l'assetjament escolar. Coneixes la campanya? Creus que és necessària i pot ajudar?
Tota campanya que vagi dirigida a prevenir i a acompanyar tant la persona que està rebent l'assetjament com als que en són testimonis és positiva. A vegades ens oblidem que hi ha tres actors en l'equació: hi ha la persona que fa l'assetjament, la que el rep i les persones que el veuen, els observadors.
L'acompanyament a la persona assetjada és clau per prevenir. Hi ha una frase que a mi m'agrada molt que diu que ens traumatitzem en solitud i ens curem acompanyats. És important que aquests nens que observen puguin dir això no està bé.
Perquè a vegades els fa por, no?
Sí, però si els empoderem i els donem espais on poder-se expressar, això farà que la víctima se senti acompanyada.
Ens has explicat com detectar si una criatura pateix assetjament, però també hi ha l'altra cara de la moneda. Com podem saber si és el nostre fill o fill el que està assetjant un company o companya?
Cap pare pensa que els seus fills poden ser els assetjadors i hi hem d'estar alerta. Estudis recents han demostrat que els nens que assetgen són infants que tenen dificultats per empatitzar. Aquestes dificultats venen d'una hiperactivació d'una part del cervell que està focalitzada en moments d'estrès molt puntuals.
Són nens que majoritàriament estan sota actituds o bé de violència directa o indirecta, o bé de famílies que de manera indirecta jutgen.
En aquests casos és important fer autocrítica, observar, deixar la culpa i simplement analitzar què estem potenciant a casa. Hem de crear aquests espais de no judici i no alarmar-nos en el moment en què sabem o podem saber que el nostre fill té aquests comportaments. Hem d'intentar empatitzar. No hi ha cap persona que actuï malament sentint-se bé. Hem de treballar per crear un vincle i treballar per promoure aquestes actituds d'empatia.
Pots escoltar el magazín 'Faves comptades' de dilluns a divendres de 10 h a 12 h al 91.5 FM i a cugat.cat/directe
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.