"La primera víctima d'una guerra és la informació", amb aquesta cita, que "ve de molts anys enrere", ha obert la ponència Carles de la Encarnación. De fet, el periodista ha volgut remarcar que el control de la informació "no és res nou, la censura és molt antiga". Amb aquesta premissa, de la Encaranción ha centrat la seva explicació a fer veure com en el conflicte ucraïnès, l'exèrcit en fa ús de la censura i quin ha estat l'evolució des de l'inici de la guerra ja fa més d'un any.
Carles de la Encarnación ha explicat que a l'inici del conflicte les tropes ucraïneses feien "molts controls i ens retenien sovint per veure si érem o no espies russos". El periodista admet que aquesta "psicosi" cap a la premsa ha canviat considerablement amb l'evolució de la guerra, on els soldats russos han retrocedit i això els ha donat més confiança. A causa d'això, des del bàndol d'Ucraïna va canviar la visió que es tenia de la premsa i, segons ha explicat de la Encarnación, l'exèrcit ucraïnès "ha après a fer servir la premsa per tenir millor imatge davant els països occidentals i l'OTAN, i així poder rebre més armament".
"Veus el que ells volen que vegis", ha admès el ponent sobre la realitat actual del conflicte, on els periodistes desplaçats en el país en guerra han de cobrir qualsevol succés "sota els paraigües de l'exèrcit". Davant d'aquesta situació, els periodistes enviats sobre el terreny, com el mateix Carles de la Encaranción, es plantegen el dilema de si estan sent condicionats o si estan fent propaganda d'un dels bàndols.
Que els actors del conflicte siguin conscients del control que poden exercir sobre els mitjans de comunicació és un tret força important. Carles de la Encarnación ha explicat que en altres conflictes no ha estat així, posant d'exemple Líbia o Afganistan, on "no controlaven el missatge que feia la premsa", tot i això, ha assenyalat que en aquests països es perseguia als periodistes.
Aquesta implicació d'Ucraïna per enviar un missatge concret arreu d'Occident va fer que s'implementés la figura d'un responsable de premsa a cada divisió o regiment. Per escenificar aquest control i censura, De la Encaranción ha mostrat un reportatge sobre la rutina d'una bateria de morters en el front de Bilohórivka i com abans de ser publicat, els soldats el van mig censurar per evitar que sortissin punts estratègics.
Un fet semblant els va passar a Odessa, on l'exèrcit ucraïnès va preparar una "visita turística" de la ciutat, els soldats van convocar als mitjans de comunicació per mostrar el que ells volien. "En la crònica que va sortir a TV3, ja vam avisar que les imatges eren conduïdes, a una ciutat que semblava un parc d'atraccions, pels militars", ha explicat el periodista. Dins d'aquesta crònica, De la Encaranción va gravar com un soldat feia esborrar una fotografia feta pel periodista Carles Prats.
El periodista santcugatenc ha volgut deixar molt clar que la censura i el control de la informació és una situació que segueix, i seguirà present, en els conflictes bèl·lics. Tot i això, ha defensat que part de la feina dels mitjans de comunicació és poder explicar el que succeeix i mostrar que, sovint, les cròniques han estat "condicionades per la voluntat dels militars" i que això els permet poder arribar a zones del conflicte que si no seria impossible.
Carles de la Encarna
Això ho vaig voler reflectir i així surt en la crònica que vaig fer on avisava a l'espectador que la peça que anaven a veure estava controlada per l'exèrcit
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.