Inicia sessió 
Registra't
Una imatge de la sèrie "El juego del calamar" / Foto: Netflix
També com una oportunitat ho enfoca la directora de l'escola pública Pins del Vallès, Marta Aliart, que tot i que no han detectat que al seu centre es jugui simbòlicament a 'El juego del calamar', es mostren atents amb la qüestió per poder-se avançar, si cal, a la situació. Aliart explica a Cugat Mèdia que "s'han de detectar quines possibilitats hi ha per, també, convertir això en una situació educativa". És important, afegeix, analitzar "si hi ha molts nens i nenes que estan reproduint el joc o si és una petita quantitat i, a més, l'edat en la qual es dona el joc" perquè "si el cas es dona a l'escola, s'ha de tenir la mirada crítica per parlar-ne a l'aula", diu Aliart.
De fet, Custodio defensa que "el que fan els nens [d'imitar], no és res diferent del que s'ha fet sempre perquè el joc simbòlic forma part del procés de desenvolupament infantil", per això creu que "no cal una posició de negar la realitat", sinó més "d'observar el fenomen i veure com els nens desenvolupen el joc de repetició". Això sí, alerta que és molt important fixar-se amb les edats en què s'imita aquest joc perquè "no és el mateix que ho facin nens de 5 a 8 anys (com ens estan arribant testimonis), que a partir dels 11". "Mirar el context de maduresa de l'infant" és clau per Custodio.
Les expertes consultades per Cugat mèdia expliquen que 'El juego del calamar' s'ha d'agafar com "un fenomen més" que torna a posar sobre la taula el debat sobre què fan les criatures amb aquests continguts que, al final, acaben tenint-ne accés. Ambdues aposten per "acompanyar" les criatures en la descoberta de nou contingut i fomentar un esperit crític sobre què miren.
Isabel Custodio
Hi ha altres mecanismes de control parental que no passen per la prohibició sinó que passen per l'exclusió d'aquests continguts i de certes paraules clau. A partir d'aquí i si jo arribo a saber com a pare o mare que igualment el meu fill ha accedit a aquests continguts, aleshores sí que tocaria una conversa positiva amb l'infant. Entendre per què hi ha continguts que no són adequats per a ells.
Marta Aliart
S'han de detectar quines possibilitats hi ha per, també, convertir això es una situació educativa. Aquí hem de mirar si hi ha molts nens i nenes que estan reproduïnt el joc, si és una petita quantitat, si hi ha un volum molt gran d'alumnes i, a més, l'edat en la qual es dona el joc. Si el cas es dona a l'escola, s'ha de tenir la mirada crítica per parlar-ne a l'aula.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.