La desprotecció internacional dels refugiats ambientals, al curs d'estiu de la Unipau
Les modificacions ambientals obliguen a milions de persones a marxar de casa seva i, sense una acció climàtica responsable, la situació empitjorarà
Susana Borràs durant la conferència del curs d'estiu de la Unipau / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 11/jul/21 per Clara Bardají
Els moviments migratoris són una realitat al món, com també ho és l'existència de refugiats ambientals. Una realitat invisibilitzada que aquest diumenge ha agafat protagonisme en el curs d'estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) amb la conferència de la professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili, Susana Borràs Pentinat. La ponent ha exposat els factors inductors d'aquests desplaçaments que es produeixen per motius mediambientals i que no tenen reconeixement jurídic ni polític. Borràs ha emfatitzat que la xifra de refugiats ambientals es dispararà si no es duu a terme una acció climàtica responsable.
Un dels motius pels quals els refugiats ambientals i climàtics estan invisibilitzats és "la relativa novetat del fenomen", com ha remarcat Susana Borràs, però també perquè l'Estatut dels Refugiats de 1951 "no inclou la causa ambiental o climàtica en el seu redactat". És a dir, que els marcs jurídics "no estan adaptats" a aquesta realitat de canvi climàtic. La professora de la Universitat Rovira i Virgili ha assegurat que "no se sap" a quantes persones afecta per la falta de visibilització i que, moltes de les persones que s'anomenen "migrants econòmics" són, realment, "migrants climàtics i ambientals".
Les persones migrants climàtiques o ambientals, remarca Borràs, són aquelles que, "a conseqüència d'una modificació ambiental vinculada al canvi climàtic", es veuen "obligades o decideixen deixar el seu lloc d'origen" per desplaçar-se internament o travessar fronteres internacionals. La ponent ha exposat els cinc factors que indueixen a un desplaçament per motius mediambientals: els desastres provocats per una degradació ambiental, els desastres industrials i urbans (Txernòbil, per exemple), els desastres de projectes (com la construcció d'una gran presa d'aigua), l'explotació i degradació dels recursos naturals i el canvi climàtic (per exemple, l'augment del nivell del mar).
Susana Borràs també ha explicat que, per diversos motius, hi ha persones que es troben en situacions d'immobilitat i no poden migrar. D'una banda, hi ha la immobilitat involuntària causada per una carència de mitjans socioeconòmics i, d'altra banda, la immobilitat voluntària, que significa que hi ha persones que prefereixen quedar-se a la seva llar tot i la gravetat de la situació a la qual s'enfronten.
A la conferència d'aquest diumenge, retransmesa en directe pel canal de Youtube de la Unipau, s'ha evidenciat la urgència d'impulsar accions climàtiques responsables per poder evitar el col·lapse internacional, ja que si hi ha una inacció, la xifra de persones migrants podria augmentar fins a 150 milions el 2050, gairebé el doble que el 2019, quan s'aproximava als 80 milions.
El curs d'estiu de la Unipau posa punt final el pròxim 14 de juliol.
DECLARACIONS
Susana Borràs
La falta de reconeixement jurídic i polític vulnera encara més la seva situació perquè sense un reconeixement jurídic vol dir que no existeixen i, per tant, es desconeixen les seves necessitats i no s'està generant protecció internacional.