Dolz va retallar cartes amb cartolines de colors i hi va escriure preguntes relacionades amb les emocions: "Parla'm d'una por que tinguis", "Quines coses et fan vergonya?", "Quin és l’últim cop que has sentit molta alegria?". Cada nit, abans d'anar a dormir, agafava una carta i responia a una pregunta. Després ho feia el seu fill. "Com era un joc i jo, la mare, també treia una carta i explicava coses meves, ell també n'agafa una i contestava. Jugant, expressàvem els nostres sentiments. Ens posàvem al dia i connectàvem".
La col·lecció de jocs Mutkids és ideal per a treballar les emocions d'una forma lúdica / Foto: Mutkids
A banda de Mutkids, que va ser el primer joc que va crear Dolz, la col·lecció en té cinc més, tots ells recomanats per l'Hospital de Sant Joan de Déu. 'Emo' és un joc per aprendre a posar nom a les emocions que sentim, a adquirir vocabulari emocional. 'Emocions a parells' és ideal per als més petits. És com un 'memory' de tota la vida per familiaritzar-nos amb les emocions. 'La gimcana de les emocions' és la proposta que requereix més moviment, ja que es tracta d'anar resolent proves a diferents punts de la casa o de l'aire lliure.
'L'oca de les emocions' és com el joc de l'oca, però inclou proves d'accions positives per reforçar l'autoestima dels infants, com fer una abraçada a un altre jugador o dir-ne qualitats positives. Per acabar, 'Emotrip' està enfocat als adolescents i planteja un viatge emocional per l'espai. Inclou preguntes per conèixer millor a la resta de jugadors i a un mateix. També hi ha una part de teatralització per aprendre a empatitzar amb els sentiments dels altres.
Amb l'Oca de les emocions tots els jugadors guanyen alguna cosa per millorar la seva autoestima / Foto: Mutkids
Aquests jocs no només ajudaran els infants, sinó que també poden ser útils pels adults. "A la nostra generació no ens van ensenyar a expressar les emocions, ens van ensenyar a reprimir-les. Era una educació més autoritària". Encara avui, és habitual intentar tapar les emocions més desagradables, com la por, la tristesa, la ràbia... Aquest és precisament el problema que té la protagonista del conte que Dolz va crear sobre una eruga. Cada vegada que reprimia una emoció, l'eruga veia com se li apagava una part del cos, fins que va entendre que no passa res per enfadar-se o discutir, que és necessari i part de la vida. Una mica, el mateix missatge que volen transmetre tots els jocs de la col·lecció.
Silvia Dolz
Aquí va començar a explicar-me coses, perquè era un joc i perquè jo, la mare, també treia una carta i explicava coses meves. Llavors el nen agafa una altra carta i també explicava alguna cosa. Va ser un moment molt bonic, molt màgic, perquè vam connectar.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.