Inicia sessió 
Registra't
Nosaltres entenem que la política es tracta de donar resposta a la ciutadania, als reptes que marca la ciutadania, i creiem que Sant Cugat en té molts. Nosaltres el que volem és afrontar aquests reptes, treballar-los en profunditat, i per tant creiem que el millor que podíem aportar a la ciutat era estar dintre de govern i arremangant-nos i treballant-nos, i sobretot assumint aquelles carteres més difícils, algunes de les més difícils que té la ciutat, amb habitatge, amb drets socials, amb seguretat... Nosaltres volíem entrar i ho hem fet fins al fons, fins a la cuina. No som simples espectadors.
S'han sentit assenyalats per l'estat dels comptes de l'Ajuntament i aquests 22 milions de decalatge entre ingressos i despeses del 2023?
Nosaltres sempre expliquem que l'any 2023 el vam tancar amb 2 milions d'euros negatius. Aquesta no és una bona situació per l'Ajuntament.
2 o 22?
2 milions d'euros al balanç de l'Ajuntament. L'altra qüestió és l'estat comptable i financer que implica moltes altres qüestions i amb un model que s'ha canviat cap a un model europeu més conservador. L'estat comptable evidentment no ens agrada, però nosaltres sempre hem explicat que la situació econòmica del país, sumat amb determinats factors externs, com pot ser la caiguda de les plusvàlues, minvava molt la possibilitat econòmica d'inversió de l'Ajuntament. I, per tant, nosaltres vam fer en el darrer mandat el que calia fer per posar el màxim de recursos a la ciutadania, com estem fent, evidentment, en aquest mandat.
Doncs el que ha quedat en la sensació de la ciutat, i en l'estat d'opinió de la ciutat, és que van deixar un forat de 22 milions.
Efectivament, s'ha enviat aquest missatge, missatge que nosaltres expliquem amb tota la seguretat del món. Nosaltres estem no només tranquils, sinó orgullosos de la feina feta, perquè vam haver d'afrontar una pandèmia mundial que ningú s'esperava, algunes guerres que van fer pujar moltíssim els preus, un increment de preus generalitzats i una disminució de 14 milions d'euros amb les plusvàlues de l'Ajuntament. Per tant, són qüestions que efectivament afecten l'economia de l'Ajuntament de Sant Cugat i de molts altres ajuntaments del país. El que hem de seguir fent és seguir treballant per seguir posant el màxim de recursos a la ciutadania. Ho vam fer amb la pandèmia, aboquem molts milions d'euros i ho vam fer reforçant els serveis socials. En el Baròmetre Inclusiu s'explica que el 40% de la població de Sant Cugat té alguna dificultat per arribar a finals de mes. És una situació que no ens agrada, perquè nosaltres el que volem és que la ciutadania visqui el màxim de bé possible, buscar aquesta confortabilitat de tots els santcugatencs i santcugatenques.
Al principi del mandat, tant Carles Brugarolas i, en especial, Jordi Puigneró feien un discurs més dur contra el govern anterior i la gestió econòmica del govern anterior i, per tant, també contra Esquerra. Per això li deia si se sentien assenyalats. Fins al punt que Esquerra Sant Cugat va fer un comunicat criticant les paraules de Jordi Puigneró que va fer en aquest mateix plató, però ara ja no parlen amb el mateix to. Entenc que això ha format part, d'un acord de: 'escolta, no ens fem mal entre socis?'
Això forma part del que per mi ha de ser la política, que és l'entesa, que és trobar acords, que és treballar de cara al futur i sense mirar enrere de forma negativa. Evidentment, hem de mirar enrere per avaluar el que ha anat bé i el que no ha anat bé, però treballar políticament a partir de retrets, a qui sigui, no suma, no porta enlloc. La ciutadania demana sempre que els polítics ens posem d'acord. De fet, bona part de la desafecció ciutadana ve justament per això, per aquesta manca de possibilitat de posar-nos d'acord entre partits. Per tant, abandonem tot el que no sigui ajudar, treballar en pro de la ciutadania i, en conseqüència, crec que hem d'avançar en aquesta direcció.
Un altre moment difícil, almenys en públic, d'aquest primer any de govern va ser quan es van conèixer les preguntes que es van fer a l'Observatori Sociològic sobre immigració i vau haver de sortir, com a partit, a dir públicament que no en sabíeu res. Això també entenc que s'ha parlat i a partir d'ara us consultaran abans de fer un pas en aquest sentit.
No és una qüestió de consultar, és una qüestió de treballar com un govern unit, i jo crec que la pràctica majoria de qüestions que treballem, o totes directament, és així. És veritat que hi ha qüestions del dia a dia que evidentment no comparteixes amb el regidor del costat, i això entra dins del que per mi és normal en un govern de dos partits diferents. Aquí del que es tractava és de no assenyalar la immigració com un problema per la societat, ho vam evidentment parlar i entenem que anem en la mateixa direcció.
Dimecres passat a la roda de premsa va dir que el ple de juny no va ser un moment crític del pacte. Jo li diria a ulls de qui ho estaven mirant des de fora, com a mínim ho va semblar. Uns dies abans d'aquell ple, a la tertúlia política d'aquesta casa, el representant de Junts, Jordi Puigneró, i la representant d'Esquerra, Ester Madrona, opinaven diferent sobre com s'havia de protegir el Bosc de Volpelleres en el tràmit urbanístic per habilitar els terrenys de la Guinardera per construir-hi La Mirada. El text que va arribar al ple és el de l'opinió de Junts, per entendre'ns, que era protegir el bosc i, per tant, treure-li la categoria d'equipament. Aquell ple havia de començar a les 15?h, es va ajornar a 30 minuts perquè els socis de govern us vau reunir i quan torneu l'alcalde retira aquest punt de l'ordre del dia. A mi això sembla un moment crític.
La Mirada és una qüestió de ciutat, és un gran projecte de ciutat. I els grans temes de ciutat comporten grans reptes i els grans reptes porten a grans negociacions i nosaltres el que demanàvem era negociar, negociar, negociar per intentar aconseguir el màxim de consens possible. I l'objectiu que perseguíem és l'objectiu que vam assolir el passat dilluns al ple de juliol, que és una pràctica d'unanimitat amb relació a quins són els passos que hem de fer properament per La Mirada. I això només s'aconsegueix negociant, treballant, picant molta pedra interna, intentant parlar amb aquell altre i només així tens alguna possibilitat d'arribar a un acord. I hem arribat a aquest acord, hem arribat a aquesta situació de gairebé consens, gairebé unanimitat. I, per tant, nosaltres això és el que buscàvem, ho vam buscar des del primer dia i, per tant, estem molt satisfets que el ple de juliol acabés com acabés. Pel camí, evidentment, hi ha hagut moments en què s'ha hagut de negociar molt intensament amb tots els grups municipals i també amb Junts. D'això es tracta. Quan em referia abans que la ciutadania espera que arribem a grans acords, és això. És no arribar a un ple on hi hagi posicions discordants. Evidentment que l'oposició juga el seu paper i el govern juga el seu paper, només faltaria. Però amb aquells grans temes de ciutat que afecten un conjunt important de ciutadania, ens hem de posar d'acord i és el que ha passat amb La Mirada.
Al final el text que s'aprova al juliol s'assembla més a la posició que defensava Esquerra en aquella tertúlia. És una petita victòria d'Esquerra?
Jo no diria que és una petita victòria d'Esquerra, jo crec que és una gran victòria de ciutat, i Esquerra Republicana estem orgullosos que sigui així. Jo crec que és una victòria de tots els grups municipals que van aprovar el punt el passat mes de juliol. Ho podíem fer des de l'oposició, però és evident que no és el mateix arrengar-se des d'entre el govern amb totes les contradiccions que suposa, perquè al final la política és la gestió de les contradiccions. No estic parlant de renunciar a una cosa o guanyar-ne una altra. Es tracta de gestionar els recursos públics de la millor manera i fer-ho de forma col·lectiva. I això és el que nosaltres perseguim, ho vam perseguir els últims quatre anys i ho seguim perseguint avui, evidentment.
Segurament. La resposta me la puc imaginar, però li faig la pregunta. Van estar a punt de trencar el pacte en aquell moment?
Les negociacions internes de govern es queden dins del govern. El nostre objectiu és el que hem aconseguit i, per tant, contents.
Parlem ara de Valldoreix. Aquest divendres va haver-hi una junta extraordinària de veïns per parlar de l'avinguda del Baixador, i Esquerra té un paper que no ha de ser fàcil, perquè estan els dos governs. Els dos governs, que des de fora sembla que estan enfrontats, o com a mínim tenen molts punts de vista diferents, amb diferents temes, i en especial amb l'avinguda del Baixador. I Esquerra està de soci de govern de Junts a Sant Cugat i és un dels quatre socis de govern del govern de l'EMD. Quina és la posició d'Esquerra en tot plegat?
És una qüestió que hem compartit i estem treballant en directe amb el conjunt del govern de Sant Cugat, també amb el govern de Valldoreix. És una qüestió que hem abordat i hem parlat directament jo mateix i l'alcalde. I la conclusió és, si el govern de Sant Cugat funciona i funciona bé, el govern de Valldoreix ha de funcionar i ha de funcionar bé, perquè al final es tracta de donar respostes a la ciutadania. Aquí, al final de tot, hi ha centenars de veïns i veïnes que esperen que hi hagi una solució. Nosaltres aspirem a poder donar la millor de les solucions als veïns i veïnes, i això vol dir treballar molt bé Sant Cugat, treballar molt bé Valldoreix. És veritat que pel camí, evidentment, algun moment hi ha desavinences, alguns punts de vista diferents, i també hi han sigut amb La Mirada. I amb La Mirada era complicadíssim posar-nos d'acord i ens hem posat d'acord. I, per tant, no tinc cap dubte que amb l'avinguda del Baixador també ens posarem d'acord, l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. És que no pot ser d'una altra manera. La ciutadania es mereix respostes satisfactòries als seus problemes. Si no aconseguim fer un bon projecte a l'avinguda del Baixador, estarà perdent la ciutat, estarà perdent Valldoreix, estaran perdent els veïns i veïnes de l'avinguda Baixador i dels carrers del voltant.
La diferència aquí és que vostès a Sant Cugat tenen la majoria absoluta i que si en algun moment no arriben a l'acord amb l'oposició, les qüestions tiren endavant, com va passar amb el pla de sanejament, per exemple, però a Valldoreix això no passa perquè estan en minoria. El divendres vam viure segurament el primer cop que es trenca el bloc de l'oposició perquè el Partit Popular va votar diferent de Junts en el tema de Baixador i això va permetre que el govern pogués donar suport i es van trencar aquests blocs de 4 o 5 que hi havia hagut fins ara en la majoria dels temes i en especial amb Baixador. Jo li pregunto, vostè està d'acord que s'ha de posar la capa de rodament?
Jo estic d'acord que s'han d'explorar totes les opcions tècniques, a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'EMD de Valldoreix, i trobar la solució més satisfactòria. Si a una banda hi tenen alguna objecció en alguna part del projecte, o a l'altra banda en tenen una altra, el que hem de fer és seure, parlar, fins que ens posem d'acord. Evidentment, això no és fins a l'infinit, però les hores de negociació ajuden a arribar a acords. Si jo avui hagués d'aventurar-me sobre quin tipus d'acord, què és el que passarà als pròxims mesos amb l'avinguda del Baixador, primer, estaria abaratint la negociació i no estaria ajudant en aquest procés de debat que hem de tenir les dues administracions. Nosaltres hem sigut responsables en la negociació pel que fa a La Mirada no parlant abans del que tocava, i hem arribat a un bon acord, i amb Valldoreix farem exactament el mateix. És que estem condemnats a entendre'ns, no estem parlant de qüestions estrictament ideològiques, estem parlant de qüestions que afecten el dia a dia dels veïns.
Tornem a Sant Cugat. Un dels acords del pacte va ser blindar els diners destinats a serveis socials, és a dir, que s'escapessin de la retallada. Ho han aconseguit al 100% i això ho està notant la gent que abans feia la menció del Baròmetre, que està patint?
Evidentment, no hem retallat ni un sol cèntim ni un sol euro de despesa social, però és evident, i això també és veritat, que la situació socioeconòmica està empitjorant. És evident que els preus van pujant no a la mateixa velocitat que els salaris i la gent ho està notant. Per tant, què és el que hem de fer? Hem de seguir treballant amb els serveis socials, reforçar aquells serveis que calgui i no només blindar, sinó créixer en allò que sigui necessari. Al final, quan nosaltres anem pel carrer i la ciutadania ens explica com està passant, familiars, amics, coneguts, saludats, com estan passant el seu dia a dia, et fas càrrec de la situació que molta gent viu a Sant Cugat. Insisteixo, el 40% de la ciutadania de Sant Cugat, gairebé la meitat de la ciutadania de Sant Cugat, té alguna dificultat o molta dificultat per arribar al final de mes. Això no és una xifra en cap cas més viable. I per què passa? Doncs perquè la ciutadania ha de destinar un percentatge elevadíssim del seu salari per viure a Sant Cugat. Per què? Perquè volem viure a Sant Cugat. Perquè Sant Cugat és una ciutat que ens estimem, que ens agrada, que és agradable, etc. Tothom que vulgui viure a Sant Cugat ha de poder viure a Sant Cugat i l'Ajuntament el que ha de fer és posar les condicions perquè això sigui així. Hi ha algunes qüestions que no afecten, que no són competències estrictament de l'Ajuntament. Nosaltres el que hem de fer és intentar pal·liar al màxim aquesta situació.
En cooperació, però, sí que han hagut de retallar i retallar bastant...
No hem retallat. No, és que crec que no és menor, no hi ha hagut retallada.
D'entrada tenien el 90% menys de recursos, però amb modificacions de pressupost estan recuperant algunes subvencions.
El que ha passat amb cooperació és que no podem pagar aquest 2024 l'acord unànime del ple de fa 20 anys del 0,7%, i ara devem estar en el 0,85%. Aquest 2024 n'estem recuperant algunes amb modificacions de crèdit, i el 2025, 2026 i 2027 ens acabarem de posar al dia amb el 2024. No hi ha ni un sol euro que hagi d'anar destinat a cooperació aquest any que no hi vagi. És veritat que no els estem podent aportar aquest any del 2024 i som plenament conscients i ens en fem el càrrec del patiment de moltes entitats, d'algunes entitats que treballen a la ciutat i treballen, no només a la ciutat, si no treballen a altres països de tot el món, el patiment que els està causant aquesta situació, però si parlem d'estricta retallada, una retallada és que tu avui aportes 100 i l'endemà no n'aportes 100, sinó una miqueta menys, 50, 25, 0. No, nosaltres aportem el 100% igualment, per tant, retallada no n'hi ha.
D'acord, però sí que és cert que hi ha algunes entitats de la Xarxa Solidària que van fer una roda de premsa per queixar-se de la retallada. Però en tot cas, segur que alguns projectes, el d'SCAPS potser l'heu pogut salvar, però alguns projectes no es podran fer o no s'han pogut fer, encara que els hi torneu els diners més endavant. Ells ho viuran com una retallada, encara que aquells diners els tingui l'any que ve o l'altre.
Si tu em dius si hi ha hagut retallades, jo dic que no hi ha hagut retallades. El que seria irresponsable per a mi és no explicar-te la part de responsabilitat que té l'Ajuntament en aquesta situació. I nosaltres assumim aquesta part de responsabilitat, insisteixo, no és la situació en cap cas volguda. La roda de premsa que van fer el conjunt de les entitats, ens fem nostra la queixa.
Parlem ara d'habitatge. El mes de gener va haver-hi una trobada amb la premsa on ens van dir que "aviat presentarem el pla d'habitatge" i dimecres passat ens van dir que no serà fins a final d'any. Què ha passat?
Ha passat una cosa, o moltes coses, que és que el mercat de l'habitatge és un mercat molt canviant i les diferents coses que han passat els darrers mesos ens ho han endarrerit. Per exemple, la llei de regulació de pisos de lloguer, la situació que s'ha donat judicialment no ens ajuda a poder regular també a Sant Cugat. Avui sabem que el govern espanyol està preparant un decret pels pisos de temporada. Hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres, situacions judicials que ens han fet endarrerir... En aquest pla de mandat d'habitatge avui estem a disposició de dir que a aquest inici de tardor podrem presentar aquestes línies mestres. És una de les qüestions que més preocupen i, per tant, l'hem d'entomar, sabent que cap de les polítiques que fem en solitari pal·liarà en absolut els efectes de forma global, però el que hem de fer és atacar algunes coses per intentar millorar la situació que puguem des de l'Ajuntament i, per tant, en això estem.
En aquella trobada del mes de gener ens van dir que la previsió era fer uns 300 pisos fins al 2027. No sé si això ha canviat o no i, en tot cas, els periodistes vam preguntar explícitament: 'això inclou Ragull Centre, Can Cabassa i Ca n'Ametller? I va dir que no. Però uns mesos després, van anunciar que es recuperarà el Ragull Centre i ja s'ha aprovat que es faran a Can Cabassa 15 pisos. Aquest canvi forma part d'això que m'acaba d'explicar, d'aquests canvis en el mercat?
No forma part dels canvis que jo li deia, però efectivament, el mercat de l'habitatge és una situació canviant. Si jo li hagués dit una cosa i l'hagués de desmentir al cap d'uns mesos, vostè em diria que no va donar una informació certa. Tot el que treballem, intentem treballar-ho amb la màxima discreció i professionalitat possible dins la casa. I quan tenim acords per explicar, els expliquem, com és el cas de Ragull Centre, Can Cabassa, etc. Tot el que anem treballant ho expliquem quan ho tenim molt encarat. Per tant, si jo avui hagués de fer la fotografia exacta de com estiguem l'any 2027, segurament estaria errant, perquè segur que d'aquí a l'any 2027 canvien moltíssimes coses, projectes que abans no hi eren o que no estaven als primers llocs de la llista passen al davant perquè ha sortit qualsevol oportunitat. Hem de pensar que no és només l'Ajuntament, no és només Promusa qui construeix habitatges, sinó que hi ha un ecosistema d'administracions, d'entitats que també treballen amb habitatges.
Parlem ara de seguretat, una cartera que li toca a vostè en particular. El mes de setembre, quan tornem la majoria de santcugatencs de vacances, ja hi haurà set nous agents treballant a la Policia Local?
Sí, s'incorporen el 30 de juliol i el 8 d'agost comencen les pràctiques. Són agents que han estat a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya formant-se, que han d'iniciar un període de pràctiques, però en aquest període ja són agents treballant en plantilla a l'Ajuntament de Sant Cugat, al cos de la Policia Local. A finals d'aquest mes de juliol hi haurà set nous agents. i a principis de setembre n'hi haurà quatre més, que són els de mobilitat interadministrativa.
I hi ha previsió de jubilacions? Ho dic perquè si s'anuncien incorporacions, però, per una altra banda, hi ha jubilacions, al final la suma és, no diré zero, però realment no és +11, sinó diferent.
Efectivament. Tal com funciona la incorporació de nous agents en el cas de jubilació, és que només en el cas que un agent hagi comunicat formalment a l'administració que es jubila es pot cobrir la plaça. Abans no es pot cobrir. Aquest any 2024 hem fet un nou procés de cinc places d'agents de la Policia Local, però són més els dos o tres que aquest 2024 preveiem que es jubilaran. Amb aquest procés que estem fent, nosaltres hem anunciat que són cinc places, perquè efectivament són cinc places, però nosaltres el que fem és, ja treballant amb la previsió de possibles jubilacions, incorporar aquestes dues o tres places més, i a sobre, amb el procés intern que vam fer de provisió de cinc nous caporals, l'objectiu és anar molt ràpids amb la incorporació quan acabin les pràctiques, per incorporar cinc nous agents i incorporar-los dins d'aquesta oferta que hem fet. Per tant, aquesta oferta actual no són cinc agents, són un total de 12 o 13 agents nous per a la policia local. El divendres passat es van fer els exàmens, d'aquí a uns dies es fan les proves físiques. Estem treballant, tenim tota la maquinària molt engreixada per incorporar nous agents de la Policia Local. Jo crec que en un període raonablement curt de temps veurem un canvi significatiu pel que fa a la situació que tenim actualment.
Abans d'acabar, ara la demano que es tregui el barret de tinent d'alcalde d'Esquerra aquí a Sant Cugat i es posi el barret de militant d'Esquerra Republicana a nivell català. A més, vostè durant molt de temps ha treballat, ha sigut senador, ha treballat a la Generalitat, per tant, coneix molt bé el que en diuen la política nacional. En els darrers dies estem veient una polèmica que envolta el seu partit, Esquerra Republicana, amb els cartells en contra dels germans Maragall, que es van veure fa un any en les eleccions municipals passades, en què es vinculava l'Alzheimer, la malaltia del Pasqual Maragall, amb el seu germà Ernest... I hem sabut ara, fa poc, que realment són uns cartells encarregats per algun sector intern del mateix partit i no per l'oposició. Què n'opina d'aquesta situació que està vivint el partit?
És una situació absolutament lamentable que no s'hauria d'haver produït i que l'únic que puc esperar és que s'aclareixin els fets de forma el màxim de transparent possible i que, per tant, es depurin les responsabilitats que toqui, quan toqui, de manera que toqui. Només espero que no es torni a produir, perquè hi ha una qüestió que no és menor, que és que un mitjà d'un partit polític ha d'anar amb el cap ben alt, explicant-nos què és aquell partit, defensant aquelles idees.
Als mitjans de comunicació estem veient que ara dins del partit sembla que hi ha com tres sectors o tres vies, la via junquerista, la via rovirista i una tercera via que no vol enquadrar-se en cap de les altres dues. Bernat Picornell a quina està?
La situació interna del partit d'Esquerra Republicana l'haurem de dirimir internament als òrgans que toqui i donarem l'opinió que toqui, però al final jo entenc la política de la mateixa manera en tots els casos, el que hem de fer és entendre'ns sempre per donar el millor de resposta a la ciutadania amb els seus problemes. I, per tant, això és el que espero d'Esquerra Republicana i del procés que tenim damunt de la taula.
Bernat Picornell
Les negociacions internes de govern es queden dins del govern. El nostre objectiu és el que hem aconseguit i, per tant, contents.
Bernat Picornell
s'ha enviat aquest missatge, missatge que nosaltres expliquem amb tota la seguretat del món. Nosaltres estem, no només tranquils, sinó orgullosos de la feina feta, perquè vam haver d'afrontar una pandèmia mundial que ningú s'esperava, algunes guerres que van fer pujar moltíssim els preus, un increment de preus generalitzats i una disminució de 14 milions d'euros amb les plusvàlues de l'Ajuntament.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.