Inicia sessió 
Registra't
ECONOMIA
El primer any d'aquest govern bipartit ha estat molt marcat per la part econòmica, que ha condicionat cada una de les decisions preses fins ara.Augment de sous
Una de les primeres decisions importants que va prendre el nou govern va ser una actualització a l'alça dels sous dels càrrecs electes, el personal de confiança -assessors- i dels grups municipals. En el ple extraordinari convocat per aprovar el nou cartipàs, només el PP va donar suport a aquesta mesura, i va ser criticada per la resta del consistori. Aquell augment, que part de la ciutadania recordava cada vegada que el govern anunciava una retallada d'alguna activitat, mesos més tard va ser posat en dubte pel regidor d'Economia Carles Brugarolas. Segons els càlculs que va fer públics, el conjunt del govern actual, amb l'augment inclòs, costa menys que el que costava el del tripartit perquè té menys tinents d'alcaldia i menys assessors.
El tinent d'alcalde d'Economia, Carles Brugarolas, durant la presentació de les dades del dèficit el 25 de setembre / Foto: Ajuntament
Dèficit
Durant els últims anys del mandat anterior, Carles Brugarolas ja anava advertint que no s'estaven fent bé les coses en l'àrea d'Economia i que les previsions d'ingressos dels pressupostos es podrien veure superades. Un cop dins el govern, el ja tinent d'alcaldia d'Economia a finals de setembre va presentar la fotografia del que s'havien trobat, confirmant els seus temors. El govern va explicar que el 'forat' econòmic al final de 2023 seria de 25 milions d'euros, cosa que els obligaria a prendre mesures dràstiques, i implicava la intervenció dels comptes per part de la Generalitat. Amb l'exercici 23 tancat, el mes de març Brugarolas va explicar que finalment el dèficit havia sigut de 22,3 milions.Reducció del pressupost
L'ajust més dur per revertir aquesta situació va ser una reducció del pressupost de 2024 del 5%. Aquesta retallada es va notar especialment en els actes culturals organitzats per l'Ajuntament, començant per les activitats de Nadal, que es van reduir a un terç respecte al 2022 -es va eliminar l'Envelat com a símbol de la retallada-, però també part del Carnaval, dels Tres Tombs o de la mateixa Festa Major de 2024, amb un 25% menys que el 2023. Tot i així, proporcionalment, qui més ha notat la tisorada ha sigut l'àmbit de Cooperació, que ha vist retallada l'aportació municipal en un 90%.Impostos congelats
Malgrat aquesta situació magra, el mateix dia que el ple aprovava el pressupost per l'any vinent, també s'aprovava la congelació de les taxes i impostos, un fet que contrasta amb bona part de les ciutats importants catalanes, que totes, en major o menor mesura, han aprofitat el primer any de mandat per actualitzar els impostos.LA MIRADA
Si algun tema està marcant l'agenda política dels dos últims governs de Sant Cugat és la construcció de l'edifici per a l'escola La Mirada a Volpelleres. El govern anterior quan va entrar el 2019 es va trobar sobre la taula l'informe de Protecció Civil que deia que no es podia construir al costat del Leonardo da Vinci, espai escollit per l'últim govern convergent. Va desplaçar uns mestres el projecte dins el bosc del parc urbà del barri, i aquí van començar els problemes, que sembla que aquest 17 de juny es resoldran, no sense oposició.L'alternativa al bosc
Quan els ecologistes d'ADENC i SOS Bosc Volpelleres clamaven contra la construcció de l'escola al bosc i demanaven al govern de Mireia Ingla que busquessin una alternativa dins el barri, aquest sempre deia que no n'hi havia cap on es pogués mantenir el projecte educatiu previst i que no allargués més els temps de construcció. Davant la negativa del tripartit, van dur el tema als tribunals amb tres contenciosos administratius, un dels quals, gràcies a unes mesures cautelars, va permetre paralitzar l'inici de les obres el novembre de 2022. Junts, llavors a l'oposició, mai va alinear-se del tot amb el govern en aquest tema, com sí que ho va fer Ciutadans. Quan Junts va tornar al govern, al setembre va anunciar la primera alternativa: l'aparcament de l'avinguda de la Clota, just davant d'on ara està l'escola amb mòduls.
L'última alternativa presentada per l'Ajuntament és al costat de l'autopista AP7, que implica una zona de protecció de 50 metres / Foto: Informe del servei de Medi Ambient de l'Ajuntament
La primera sentència judicial
Quan totes les informacions assenyalaven que Junts no tenia intenció de fer l'escola al bosc de Volpelleres i buscava alternatives, el 15 de novembre va arribar la primera sentència judicial d'un dels tres contenciosos presentats per ADENC: el que s'oposava al trasplantament d'arbres previ necessari per a l'inici de les obres, i a l'hora deixava sense efecte les mesures cautelars que havien obligat a aturar l'excavadora. Malgrat això, Junts va mantenir que les incerteses judicials es mantenien i que el bosc passava a ser l'última de les alternatives. Aquest 17 de juny deixarà de ser una alternativa definitivament, i la Guinardera ha guanyat la partida.HABITATGE
El preu dels lloguers i de compra d'habitatges a Sant Cugat és un dels principals problemes que assenyala la ciutadania reiteradament. Les competències d'un ajuntament per revertir aquesta tendència són minses, i el poc que pot fer és posar el màxim d'habitatge protegit al mercat. Amb el pressupost encongit, els plans de l'actual govern passen per actuacions amb bisturí repartides per la ciutat, però de moment aparquen els macroprojectes com els del nou barri de Ca n'Ametller projectat pel govern anterior.300 habitatges en quatre anys
A principi d'aquest any el govern va fer un primer dibuix del full de ruta per aconseguir més habitatge públic. Llavors van donar la xifra de 300 pisos abans del 2027, però sense més concreció, a l'espera de la presentació de l'actualització del Pla d'Habitatge Accessible, que encara es desconeix. A preguntes dels periodistes, però, van explicar que dins aquests 300, no estaven contemplades les promocions de Ragull Centre, Ca n'Ametller i Can Cabassa que sí que preveia el Pla d'Habitatge del govern d'esquerres..jpg "Imatge del solar on s'ubicarà el projecte Ragull Centre")
Imatge del solar on s'ubicarà el projecte Ragull Centre / Foto: Ajuntament
Ragull Centre reapareix
Junts havia sigut molt bel·ligerant des de l'oposició contra el projecte estrella del govern anterior per aconseguir habitatge assequible. El primer Ragull Centre en terrenys de sòl industrial dels laboratoris Ferrer eren dos edificis d'11 plantes, però després es va modificar a tres edificis de màxim set. L'oposició de Junts es va mantenir i fins i tot el van portar als tribunals -una demanada que encara no han retirat-. Amb el retorn al govern, però amb pacte amb ERC, la gran pregunta era 'què passarà amb Ragull Centre?'. La resposta la va donar el mateix alcalde en el ple de juliol: "No es farà". Quan ja semblava un projecte mort i enterrat, en plena campanya electoral per a les eleccions catalanes d'aquest 2024, ERC va anunciar que sí que es faria habitatge públic a Ragull Centre. El soci de govern dels republicans primer va callar, però uns dies després ho va confirmar, però assegurant que no es farien grans edificis sinó blocs 'model Sant Cugat', és a dir, de màxim quatre plantes d'altura.Can Cabassa, també
Un altre projecte del qual fa temps que se'n parla per fer-hi habitatge, però que mai s'havia tirat endavant per l'oposició dels veïns és el de Can Cabassa. Igual que Ragull, al gener el govern va dir que no estava previst en aquest mandat, i aquest dilluns passa també pel ple per la seva aprovació: 15 pisos de protecció oficial i una residència d'estudiants.EQUIPAMENTS
Biblioteca Central Urbana
Quant Junts va deixar el govern municipal el 2019 va deixar sobre la taula de la nova alcaldessa -a banda de l'escola La Mirada- el projecte de la nova Biblioteca Central Urbana al Parc de Ramon Barnils a punt per aprovar-se. El tripartit, però, va decidir desar-lo en un calaix i prioritzar altres inversions. Quan Junts ha tornat a l'alcaldia, l'ha recuperat i actualitzat -ara costarà 14 milions d'euros-, i el ple ja l'ha aprovat. El govern, però, recorda que l'economia actual de l'Ajuntament només permet fer els tràmits administratius del projecte, i que bona part del finançament l'hauran de buscar a la Diputació, a la Generalitat, i si cal, a Europa.
Un dels renders de com està projectada la biblioteca central urbana / Foto: Ajuntament
L'hospital, a Rubí i de dia
Durant 20 anys Sant Cugat, de la mà de Rubí i Castellbisbal, ha reivindicat un hospital públic de referència propi pel seu volum de població, i deixar d'anar a Terrassa per tot. Després d'anys d'anades i vingudes, i fins i tot de primeres pedres que no van anar seguides per la segona, a principis d'any es va desencallar el projecte, però no va deixar a tothom satisfet. La Generalitat farà l'hospital, però a Rubí i sense hospitalitzacions nocturnes. Junts, ERC i el PSC han comprat la proposta com a mal menor.Segona residència pública
Una altra de les cançons de l'enfadós de Sant Cugat és la construcció de la segona residència pública per a la gent gran. Fa anys que tots els governs municipals la reclamen a la Generalitat, sense resposta. Josep Maria Vallès a l'entrevista a Cugat Mèdia ha explicat que el departament de Drets Socials ja els ha dit que la residència de Sant Cugat no és una prioritat i el govern ja ha començat a buscar un operador privat que construeixi aquesta residència pública.El teatre i la gestió de La Unió
La història de la nova La Unió és llarga, però l'actual govern s'ha trobat que ha hagut de desencallar les obres del teatre, que estaven aturades, i quin model de gestió haurà de tenir aquest nou equipament cultural, del qual l'Ajuntament en té el 80% de la propietat. Les obres podrien acabar a la tardor, però el conflicte per la gestió no sembla que s'hagi de resoldre ràpidament. Igual que la demanda de la concessionària del bar abans de les obres de remodelació, que tampoc està encara resolta.
Les obres del teatre de La Unió estan a la recta final / Foto: Cugat Mèdia
Tanca Can Maristany
En el context de retallades generals, un dels damnificats ha sigut el Centre d'Art Contemporani Can Maristany. Aquest equipament municipal no ocupava un edifici públic, sinó que era llogat i costava 100.000 euros l'any. A principis d'any l'Ajuntament va anunciar que al mes de juny marxaria de Can Maristany per estalviar-se aquests 100.000 euros anuals, cosa que va causar rebuig del món artístic de la ciutat. Per calmar els ànims, l'alcalde va anunciar uns dies més tard la futura construcció d'un Centre de Creació d'Art Contemporani, al carrer Andana, un dels espais que el Pla d'Habitatge anterior contemplava per fer-hi pisos socials. Un projecte, però, sense data ni massa concrecions més.ESPORTS
El pavelló de Can Roquetes, a la Guinardera
Un altre dels problemes que el govern actual ha hagut d'entomar és la manca d'equipaments esportius per a satisfer tots l'activitat dels clubs de la ciutat. El projecte del quart pavelló que estava previst a Can Roquetes feia temps que dormia en un calaix, i el govern actual l'ha recuperat, però l'ha mogut de lloc. L'ha traslladat a la Guinardera, al costat de la pista d'atletisme i el camp de rugbi, i ja ha aprovat l'intercanvi de terrenys amb un privat per poder construir aquest quart pavelló aquí, on el govern hi ha projectat un 'hub' esportiu, juntament amb les instal·lacions dels Junior i el futur pavelló de la gimnàstica rítmica.SEGURETAT
Falten agents de la Policia Local
Un problema que s'arrossega des de fa anys és que no compta amb una plantilla d'agents de la Policia Local adequada per a una ciutat que no para de créixer i ja s'apropa als 100.000 habitants. Durant el mandat passat, una nit de Cap d'Any es va quedar sense agents, i en aquest primer any del nou govern s'ha tornat a repetir. Aquell incident va fer que el regidor de Seguretat, Bernat Picornell, detallés els plans per arribar al centenar d'agents en dos anys. Actualment, la plantilla és de 78 policies, i en volen incorporar 20 més fins al 2026.
Una parella d'agents de la Policia Local en una imatge d'arxiu / Foto: Ajuntament
Feminització del cos
Aquests 20 nous agents que s'han d'incorporar en els propers dos anys, vuit hauran de ser obligatòriament dones (el 40% de cada nova promoció). Així ho ha decidit el govern actual amb l'objectiu de feminitzar el cos i caminar cap a la paritat. Actualment, dels 78 agents, només vuit són dones.Nova comissaria
El govern va anunciar que la comissaria de la Policia Local, actualment en un edifici annex a l'ajuntament, es traslladaria a uns terrenys al costat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la ciutat. Aquest projecte, però, encara no té data. Sobre la subcomissaria de Valldoreix i el local que l'Ajuntament va comprar just al final del mandat passat, no se'n sap res encara.POLÍTICA
Aquest pacte de govern també ha hagut de gestionar moments en què no s'han posat d'acord, o no veuen les coses de la mateixa manera. Com repeteixen sovint, si pensessin igual, serien el mateix partit, i no ho són. Una de les primeres espurnes en públic va ser el comunicat que ERC Sant Cugat va emetre per mostrar el seu rebuig a les crítiques que el tinent d'alcaldia Jordi Puigneró va fer contra la gestió dels republicans el mandat anterior. Tot i això, hi ha discrepàncies que són més profundes que d'altres. Amb el canvi d'usos del bosc de Volpelleres que aquest 17 de juny va al ple no hi estan d'acord, però n'hi ha d'altres.L'Observatori Sociològic
La primera alerta la va llançar la CUP, que va denunciar que en les enquestes de l'Observatori Sociològic s'estaven fent preguntes sobre la immigració amb un biaix tendenciós. Quan es va conèixer aquesta notícia, el grup municipal d'ERC de seguida va publicar un comunicat en el qual es desmarcava com a soci de govern d'aquestes preguntes. Això va obligar al tinent d'alcaldia responsable de l'enquesta, Jordi Puigneró, a sortir públicament a justificar-se i demanar disculpes indirectes als republicans.
El mural del Guernica, penjat a la muralla del Monestir / Foto: Cugat Mèdia
Israel i Palestina
L'atac de Hamas del 7 d'octubre dins territori israelià, i la posterior venjança del govern d'Israel sobre la Franja de Gaza ha polaritzat els països de mig planeta, i també els partits de Sant Cugat. La ciutat, que acull una nombrosa comunitat jueva per la presència de l'escola Hatikva, l'única a Catalunya, ha viscut amb intensitat aquest conflicte a l'altra banda del Mediterrani. El ple municipal ha sigut incapaç de posar-se d'acord amb un text comú de condemna dels fets a Gaza, mentre al carrer s'han fet manifestacions de suport a un bàndol i l'altre. I la regidora d'Educació, Carme Ardid, va ser el centre de la polèmica durant setmanes per les cartes que va enviar a les direccions de les escoles públiques, privades i concertades on els demanava "neutralitat" a l'hora de parlar de la guerra a Gaza a les aules. Fins i tot va demanar la retirada d'una pancarta que havien dibuixat uns alumnes amb el quadre del Guernica amb els colors de la bandera de Palestina al Pins del Vallès. Aquesta acció d'Ardid va tenir el rebuig per part d'ERC.MOBILITAT
Conflicte amb l'AMB
Si una cosa genera consens és que Sant Cugat no té actualment una xarxa d'autobusos urbans adequada a una ciutat de 100.000 habitants i amb tanta extensió de trama urbana. La competència dels autobusos és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona des del 2010, però el 2018, quan va acabar el contracte vigent de Sant Cugat amb Moventis, no es va traspassar i des de llavors se'n segueix fent càrrec l'Ajuntament amb pròrrogues forçoses. Durant el mandat anterior es va fer el primer pas pel traspàs amb la signatura d'un conveni amb l'AMB fa dos anys, i ja llavors es deia que el traspàs definitiu tardaria encara tres anys més. Junts, a l'oposició en aquell moment, ja va dir que no estava d'acord amb el conveni signat, i un cop al govern va decidir donar un cop sobre la taula i plantar-se exigint a l'AMB el traspàs immediat i una compensació de 20 milions pels anys de pròrroga, i una amenaça d'anar als tribunals. La resposta de l'AMB també va ser contundent, negant la major i advertint amb un contenciós administratiu també. Finalment, segons ha explicat l'alcalde a Cugat Mèdia, aquell torcerbraç ha funcionat, i ja estan negociant amb l'AMB el traspàs, sense haver de passar pels jutjats.
Moment de l'inici de l'extracció d'una de les pilones que hi havia al carrer de Francesc Moragas / Foto: Cugat Mèdia
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.