Inicia sessió 
Registra't
Ponsatí ha sortit en llibertat per la porta lateral de detinguts de la Ciutat de la Justícia quan quedaven uns deu minuts per a les onze de la nit. Desenes de persones l'esperaven, així com dirigents de JxCat encapçalats per Jordi Turull i Laura Borràs. Els concentrats han cridat consignes com 'Govern dimissió' i 'Sense Clara no hi ha revolució'. Ponsatí no ha fet declaracions. Un núvol de mitjans gràfics i simpatitzants l'ha seguit fins a la rampa del pàrquing de la Ciutat de la Justícia. El cotxe ha marxat entre aplaudiments.
Immunitat, però no per a processos previs
A l'escrit Llarena recorda que el 21 de març del 2018 es va dictar processament contra Ponsatí per possible rebel·lió o sedició, així com de malversació de cabals públics. El 9 de juliol del mateix any l'instructor la va declarar en rebel·lia. Posteriorment va decaure el delicte de rebel·lió i de malversació, i arran de la reforma del Codi Penal, es reformulava l'acusació a desobediència. El 12 de gener del 2023 es va ratificar la declaració de rebel·lia i es va ordenar la detenció en l'àmbit estatal per tal de prendre-li declaració.Llarena dedica bona part dels fonaments jurídics a analitzar el fet clau de la detenció de Ponsatí, que és la immunitat com a eurodiputada. I en aquest sentit opina que aquesta garantia "protegeix davant l'obertura de processos concebuts per alterar i pertorbar el funcionament normal de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d'una causa penal en la qual el diputat o senador electe ha estat ja processat".
En aquest sentit, considera que "l'exigència d'autorització legislativa perquè el poder judicial culmini un procés penal iniciat quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l'exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l'equilibri de poders dissenyat pel poder constituent".
Més enllà d'això, Llarena considera que atès que la pena prevista per al delicte de desobediència del nou Codi Penal és de multa i inhabilitació sense pena de presó associada, i que l'ordenament jurídic espanyol no permet prosseguir el procediment sense abans rebre declaració de la processada, "procedeix acordar la citació personal de la processada perquè, amb presència de les acusacions i de la resta de parts personades, comparegui davant d'aquest tribunal" per prendre-li declaració.
Un cop acordat aquest extrem, "es deixa sense efecte la declaració de rebel·lia, així com la recerca i captura ordenada contra ella", alhora que es deixa també sense efecte l'ordre de detenció. El jutge demana a Ponsatí que designi domicili i telèfon i l'adverteix de l'obligació de comparèixer tantes vegades com sigui cridada. Si no ho fa, se li modificarà la situació personal i serà conduïda davant del tribunal per la força pública.
Per tot plegat el jutge acorda la llibertat provisional de Posnatí i la cita a declarar el 24 d'abril a les 11 del matí.
El retorn
Ponsatí ha fet aquest pas després que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena revisés l'acusació contra els líders independentistes encara no jutjats en la causa de l'1-O arran de la derogació de la sedició pactada entre el govern espanyol i ERC. Precisament, Ponsatí només estava acusada d'aquest delicte, a diferència de l'expresident Carles Puigdemont, l'eurodiputat Toni Comín i l'exconseller Lluís Puig, que s'enfronten a un delicte de malversació.Amb la recent reformulació de la causa del 'procés' al Suprem, la santcugatenca s'exposa a un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó. Llarena ha rebutjat processar-la de moment pel nou tipus agreujat de desordres públics, com volien la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. A més, Llarena va prometre a Ponsatí i Marta Rovira -també acusada de desordres públics- que "la detenció es limitarà al temps estrictament indispensable per garantir la continuació del procés".
La causa contra Ponsatí
Pocs mesos abans del referèndum d'independència del 2017, Ponsatí va entrar al Govern de Carles Puigdemont com a responsable de la conselleria d'Educació, esdevenint l'encarregada de l'obertura de les escoles com a col·legis electorals. Després de l'1-O i la posterior votació de la declaració d'independència al Parlament, Ponsatí va marxar a Bèlgica i allà va rebre la primera ordre de detenció europea de l'Audiència Nacional, que l'acusava d'un delicte de rebel·lió pel seu paper en el referèndum.Quan es va retirar aquesta primera euroordre a principis del 2018, Ponsatí va instal·lar-se a Escòcia, on es va reincorporar com a catedràtica d'Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews. Especialista en Teoria de Jocs i Economia Pública, Ponsatí té una llarga carrera acadèmica amb estades a diverses universitats dels Estats Units, com Georgetown o Princeton. "La diferència entre viure a l'estranger i viure a l'exili és que ara no puc tornar a casa", escrivia el 2022 en el seu llibre de memòries. Aquest dimarts ha tornat a casa aprofitant la reforma del Codi Penal.
El tribunal d'Edimburg
La segona i tercera euroordre de Llarena la va enganxar ja a Escòcia. Aquesta última ja era només per un delicte de sedició, ja que el Tribunal Suprem la va canviar en sintonia amb la sentència per la causa del 'procés' del novembre del 2019. Tanmateix, Ponsatí s'exposava a una condemna a més de 10 anys de presó. A principis del 2020, l'exconsellera va entrar al Parlament Europeu com a eurodiputada de Junts gràcies a la nova distribució d'escons pel Brexit i va tornar a Brussel·les. Per aquest motiu, Escòcia va tancar definitivament el cas per la seva extradició l'agost del 2021. El tribunal d'Edimburg va considerar que Ponsatí ja no estava sota la seva jurisdicció i que, per tant, calia finalitzar el procés judicial per extradir-la a Espanya.L'eurodiputada de Junts quedava pendent, aleshores, dels tribunals belgues, que continuen a l'espera dels tribunals europeus per abordar una eventual quarta euroordre contra els líders independentistes a l'exili. Ara bé, amb la reforma del Codi Penal, el Suprem només ha refet l'ordre de detenció a Espanya contra ella per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó i que, per tant, fa inviable una euroordre.
En el seu últim escrit, Llarena negava que hagués de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu perquè l'ordre de detenció a Espanya és "nacional". El magistrat també rebutjava que els delictes hagin prescrit, tal com argumentava la defensa de l'eurodiputada en l'últim recurs presentat al Suprem.
Immunitat provisional
Ponsatí gaudeix actualment la immunitat europarlamentària cautelar que li va concedir el Tribunal de Justícia de la UE a finals de maig del 2022. El Tribunal General de la UE (TGUE), primera instància a Luxemburg, encara ha de resoldre la demanda de Ponsatí, Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu perquè, segons ells, els hi va retirar la protecció de forma irregular. L'eventual decisió del TGUE es pot apel·lar en última instància al TJUE.El TJUE va concedir la immunitat perquè considerava demostrat la "previsibilitat de la seva detenció i entrega a les autoritats espanyoles si no se suspèn l'execució de les decisions del Parlament mitjançant les quals es va suspendre la seva immunitat". "L'eventual detenció (per una euroordre) els hi podria causar un perjudici greu i irreparable. El mateix passaria, a fortiori, amb l'entrega dels recurrents a les autoritats espanyoles, que podria donar lloc a una privació de llibertat a llarg termini", apuntava l'auto del TJUE.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.