Bruno Font (hoquei herba): 'Em vaig quedar en xoc quan vaig veure la llista per als Jocs Olímpics, però res és casualitat'
El jove jugador del Junior d'hoquei herba atén Cugat Mèdia per parlar de la seva convocatòria amb la selecció als Jocs Olímpics de París
Hoquei herba
Publicat avui, a les 06:00 per Marc Lladó
Bruno Font, el jove jugador del Junior, està convocat amb l'equip espanyol d'hoquei herba pels Jocs Olímpics de París. El davanter, de 19 anys, debutarà a la màxima cita esportiva el dissabte 27 de juliol contra Anglaterra. El santcugatenc es va 'quedar en xoc' quan va conèixer la llista de la selecció, però reconeix que té 'moltes ganes de viure-ho'.
Què vas sentir el dia que va sortir la llista de la selecció per la convocatòria als jocs? Et va sorprendre? Sí, em va sorprendre perquè soc el més jove de l'equip i em vaig quedar en xoc. Jo amb aquestes coses, fins que no ho veus, ho sents i ets al camp, a mi em costa veure-ho. En aquell moment vaig pensar "estic dins de veritat?", llavors van venir els meus pares i em van dir que havia entrat i va ser una festa amb tota la família per celebrar-ho.
Què significa per tu poder participar en els Jocs Olímpics? Al final al nostre esport és la màxima competició que es pot jugar. Uns Jocs Olímpics són molt especials per a tot el que mouen, però per mi també és el màxim on puc arribar a competir. Poder complir això amb 19 anys està molt bé.
Com et sents? Encara estic bastant tranquil. Crec que quan vegi el camp i la gent m'entraran més els nervis, perquè ara ha sigut un període d'entrenar i donar-ho tot per arribar als jocs el millor possible.
Com imagines que serà la teva primera impressió, els primers minuts...? Jo crec que serà una mica com vaig viure el meu debut amb la selecció o el debut amb el Júnior. Quan arribes estàs al màxim d'eufòric i amb moltes ganes de córrer i no pensar si estàs cansat o no. Tinc ganes de viure-ho.
Amb quina ambició us marqueu els objectius? Com a selecció sabem que podem competir contra qualsevol i això farà que els nostres jocs puguin acabar de moltes maneres, podem fer un joc molt bo i arribar lluny, però tot depèn de què passa a cada partit i ser conscients d'on som. Anirem a totes.
La fita a assolir és arribar a la medalla? Bé, seria un objectiu molt bo. Però tothom de l'equip estarà d'acord que nosaltres ens hem de fixar en el primer partit contra la Gran Bretanya, i a partir d'allà avançar partit a partit.
L'última medalla de la selecció és la de Pequín el 2008, ara fa 16 anys (tu en tenies tres). Si aconseguíssiu la medalla seria una fita històrica. Sí. Les medalles olímpiques estan molt buscades i n'hi ha hagut poques a la història. Els Jocs Olímpics són cada quatre anys i és el que més es busca. La nostra intenció és fer el màxim per arribar-hi.
Una selecció formada per les noves generacions. Tu amb 19 anys, ets el més jove de l'equip. Com es viu això? Està bé perquè l'ambient és més familiar, és a dir, tots som joves, i no sembles un nen petit quan entres. Veus que la mitja de l'equip deu ser de 24 o 25 anys, però no hi veig gaire diferència. L'ambient és molt maco i còmode. Des que he entrat m'han ajudat molt i ha sigut molt fàcil de jugar amb ells.
Què suposa per tu i pel Junior la teva participació en aquests Jocs? Per mi és una fita molt bonica. La meva mare va jugar a la selecció i va estar a prop d'anar-hi, però no va poder. Per mi i la meva família és molt bonic poder ser olímpic. I pel club també, ja que hi ha hagut poca representació de nois en comparació a altres equips com els de Terrassa. Tot i que siguem menys, que surti gent de la casa a uns Jocs Olímpics és per felicitar el club amb la feina que han fet amb mi i els meus companys que acaba donant resultat.
Què has après en tota la teva trajectòria que et serveixi per preparar bé aquests Jocs Olímpics? Al final és un cúmul de coses, i tot s'ha d'alinear perquè fins a l'últim dia no saps què pot passar, no està determinat. I, amb 19 anys, he passat per moltes coses dins el club. He estat a una generació molt bona i hem aconseguit campionats d'Espanya a campionats inferiors. Això el que ha fet és ajudar-me a saber què és el que és realment competir, jugar amb els meus amics i arribar a uns Jocs Olímpics. Estic encantat.
Quin creus que és el principal mèrit d'assolir aquesta convocatòria: personal, del club, de les casualitats... No és casualitat, perquè això un s'ho treballa. Però hi ha de tot, és un joc d'equip. Per un sol no s'aconseguirà, no és mèrit d'una sola persona. Jo he treballat molt i cadascú aporta el seu camí. Ho trobo molt bonic perquè és un cúmul de tot. Des de la gent que he compartit tants anys al club, com del meu coneixement personal, el físic i la mentalitat per poder competir al màxim.
DECLARACIONS
Bruno Font
He estat amb un grup i una generació molt bona, hem aconseguit cmapionats d'Espanya en categories inferiors. Això m'ha fet aprendre a competir des de petit, estar amb els meus amics jugant, i això acaba de donar amb uns Jocs Olímpics que estic encantat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Bruno Font
Soc el jove de l'equip, dels joves d'aquesta selecció i em vaig quedar una mica en xoc perquè amb aquestes coses fins que no ho veus, no ho sents i veus el camp em costa veure les coses.