Inicia sessió 
Registra't
Personalment, sent els meus primers jocs, em fa una il·lusió immensa. Són uns nervis bons de pensar què et trobaràs i sobretot saber que no tindrà res a veure amb qualsevol altre partit per la grada, la gent, els rivals, nosaltres... de tot en general.
Participar en aquests jocs, és un somni complert?
Sí. Al món de l'hoquei és el somni de qualsevol jugador o jugadora.
I com els afronteu?
Estem treballant molt de valent, fa molts dies que estem concentrades entrenant matí i tarda i els preparem amb molta il·lusió. Sobretot sabem que tenim un desavantatge, que no hem jugat la Pro League, i estem amb les expectatives diferents. No hem jugat encara contra rivals que ens trobarem als jocs, només hem competit amb rivals de rang inferior. Però confiem en nosaltres i en el nostre joc.
Formeu part del grup B, on esteu enquadrades amb Austràlia, Argentina, Gran Bretanya, EUA i Sud-àfrica. Què en penseu de les rivals?
Tenim l'objectiu bastant clar. Primer de tot, hem de guanyar els dos rivals de rang inferior, i després tenim tres oportunitats contra Austràlia, Argentina i Gran Bretanya, per intentar aconseguir els màxims de punts i poder passar a quarts amb les màximes possibilitats de guanyar el partit de quarts.
I a partir de llavors?
A partir de llavors somiar (riu).
Parlem una mica dels teus inicis a l'hoquei, perquè vas canviar el futbol per l'estic, oi?
Vaig començar jugant a futbol amb sis anys amb un equip masculí i em vaig passar a l'hoquei al club de Terrassa. Després em vaig adonar que a Matadepera hi havia un equip de futbol femení i vaig tornar a jugar-hi. Vaig compaginar hoquei i futbol durant quatre anys, els dos anys d'aleví i els dos d'infantil. A partir de llavors, havia de prendre una decisió i el meu cor va decidir l'hoquei.
Com és?
La veritat que va ser un sentiment que vaig tenir interiorment. També va ajudar la influència de la família, sobretot els meus tiets que van estar jugant i els meus cosins. El meu tiet, el Xavi Ribas, ha participat a tres Jocs Olímpics i va guanyar la medalla a Pequín. Encara me'n recordo el moment que em vaig posar aquella medalla, pesava molt. Va ser increïble aquell moment.
Si guanyes o aconsegueixes triomfs, sols pensar en ells, la família?
Sí, és el primer que et ve al cap. És la gent que està cada dia recolzant-te, aguantant-te en els bons i els mals moments i són un pes molt important. Amb els pares i els germans sobretot.
Està sent dura la preparació?
Fins ara hem fet una preparació molt dura, amb càrregues altes, i hem estat deu dies a Madrid amb molta calor. Ara comencem a veure la llum al final del túnel, ja hem baixat les càrregues, farem dos partits amistosos contra Argentina i sabem que ens queda poc per anar cap a París.
Quin objectiu personal et proposes?
El meu objectiu personal és tenir un bon rol dins el joc de l'equip, i marcar diferències des del mig camp.
Esteu preparades per assolir els objectius? I en el cas que no sigui així, també us preparen mentalment?
Nosaltres tenim molta il·lusió i tot el que vingui de més serà positiu. No ens preparem per "perdre" o "fracassar". Volem lluitar pel que volem, no contemplem una altra opció.
Tens una extensa trajectòria a l'hoquei: Terrassa, Junior, participació en Mundials, o l'europeu del 2019. Tot forma part d'una preparació pels jocs?
I tant. Cada lloc t'aporta els seus valors i granets de sorra. Si jo he arribat aquí i soc la Júlia, la migcampista, és gràcies a tota la gent i els clubs i experiències que he vist fins ara.
La cinta del cap, és per tu un objecte personal que et porta sort?
Per mi la cinta s'ha convertit amb el meu amulet. Des del primer cop que me la vaig posar, a l'europeu del 2019 que vam guanyar i vam fer història, no me l'he volgut treure mai. La porto a cada partit.
Per acabar, què li diries a la Júlia de sis anys que va començar a jugar a hoquei i que ara estar complint la gran fita esportiva?
Aquella nena en cap moment s'imaginava decidir-se per l'hoquei i acabar jugant uns Jocs Olímpics. Però li diria que gaudeixi del camí, si no no té sentit haver arribat fins aquí.
Doncs moltes gràcies i molta sort pels Jocs.
Gràcies!
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.