Plaša Pep Ventura


  • Comparteix:

Plaša Pep Ventura / Foto: Joan BeÓ

Plaša Pep Ventura / Foto: Joan BeÓ

Un triangle de terra ocupa el centre de la plaša, l'˙nic tros en l'espai que encara no estÓ cobert per ciment, asfalt o empedrat. Els edificis que l'envolten l'hi tapen les primeres hores de sol i els arbres que hi habiten ofereixen ombra en les hores puntes, per˛, tot i aix˛, sempre hi ha llum.

El soroll metÓlĚlic de les cadires repica entre les parets i entra per aquelles finestres que estan obertes, els quatre restaurants que conviuen en la plaša comencen a desplegar-se i ha ocupar el poc espai de terra que queda. Un cop les taules i cadires estan al seu lloc es despleguen amb mandra els para-sols, aixequen les seves extremitats fins a cobrir tota la zona amb una fina capa d'ombra.

Les primeres hores del matÝ passen lentament per la Martina, veu a la gent passar mentre ocupa el seu temps amb tasques irrellevants, neteja les taules de tant en tant, comprova que tots els porta tovallons estiguin plens, torna a netejar les taules, escombra el terra de sorra de burilles i papers. En un moment donat la Martina veu a travÚs de la porta de vidre del local com un home gran arriba a la plaša s'asseu en les escales de ciment i deslliga la corretja del Jack Russell terrier amb el qual ha vingut. El gos sembla embogir, corre per tot arreu, derrapa, salta i sembla que no tingui fi, per˛ de cop i volta para en sec s'apropa a l'home gran i tots dos tornen per on han vingut.

El sol ja estÓ ben amunt i la Martina i els seus companys han dinat aprofitant la baixada de clientela. De mica en mica, des de les sis entrades que tÚ la plaša, la gent va arribant i ocupant els seus llocs. Ara la Martina ja no tÚ temps per perdre, no para d'entrar i sortir, ara gots ara copes, ara unes braves. El to general de la plaša s'alša fins al punt en quŔ a la gent l'hi costa entendre el que l'hi diu el company del costat.

La Martina surt del local amb el datÓfon a la mÓ quan el silenci s'apropia de la plaša, un n˙vol tenyeix el lloc de foscor. No tarden gaire a caure les primeres gotes, la Martina corre per buscar aixopluc sota el llindar de l'entrada. En un principi alguns dels comensals aguanten impassibles, per˛ al cap de poc fins i tot les que estan sota els para-sols surten corrents. Algunes de les persones busquen refugi amb la Martina, d'altres aguanten com poden sota els TilĚlers.

Una noia que es mira el cel des del costat de la Martina reuneix el valor com per fer la carrera cap a casa seva, per˛ tan bon punt posa el peu a la vorera, l'aigua para.

Tothom mira cap al cel amb una barreja a la cara d'incredulitat i felicitat, la Martina acomoda a les persones que s'havien refugiat amb ella a una taula. En un principi la gent Ús mira estranyada, els ulls van de banda a banda, les celles s'arruguen. Ning˙ estÓ amb qui havia vingut en un principi. La riallada Ús conjunta i monumental, la gent es posa a parlar amb els desconeguts que s'han assegut amb ells. Fins i tot la Martina seu i es deixa emportar per al moment.

JOAN BE└



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notÝcia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

AvÝs important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opiniˇ expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o ilĚlegal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancelĚlar el dret de publicaciˇ als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.