Quan penso en el futur, se'm fa impossible imaginar-me quedant-me a Sant Cugat, el poble on vaig néixer i créixer. Malgrat sentir-me molt arrelat a aquesta ciutat, la realitat és que les condicions actuals fan inviable que molts de nosaltres, joves, puguem construir el nostre projecte de vida aquí. A Sant Cugat, ser jove significa veure com els preus de l'habitatge ens expulsen, com les ajudes no arriben i com els pocs que aconsegueixen quedar-s'hi han de fer equilibris impossibles per arribar a final de mes. Les opcions són clares: o vius pagat pels pares, o esperes que algun dia puguis heretar el pis dels avis o dels pares. I si no tens aquesta sort, estàs condemnat a marxar.

Joel Majem | Publicat: diumenge | Opinió