Inicia sessió 
Registra't
Un poble que ja no és per a nosaltres
El preu mitjà del lloguer ja supera els 1.500 € al mes, un cost totalment inassumible tenint en compte que molts de nosaltres, treballant a jornada completa, no arribem ni als 1.200 € nets al mes. Comprar un pis? Ni en somnis. Més del 90% de nosaltres no podríem ni plantejar-nos una hipoteca perquè no tenim estalvis suficients ni contractes laborals que ens ho permetin. I això no és només un problema de Sant Cugat: a Catalunya, només un 17% dels joves s'han emancipat, un percentatge molt lluny de la mitjana europea del 32%.Aquest poble, que un dia va ser reconegut per la seva qualitat de vida i oportunitats, s'ha convertit en un lloc exclusiu, accessible només per a aquells amb ingressos elevats o per a famílies que ja hi tenen propietats. Mentrestant, nosaltres veiem com ens tanquen totes les portes, obligant-nos a marxar cap a municipis més assequibles.
El "co-living" no és una solució, és una condemna
Fa ràbia veure com es promocionen projectes de "co-living" com si fossin una gran oportunitat per als joves. Compartir un pis amb desconeguts, amb espais minúsculs i preus que, tot i ser una mica més baixos, continuen sent abusius, no és cap solució. És simplement maquillar la precarietat i vendre-la com un estil de vida "modern" i "desitjable." És frustrant que, en comptes de buscar solucions reals, es romantitzi la pobresa i es justifiqui que no tinguem més opcions que aquesta.Habitatges buits i ajudes que no serveixen
L'expulsió no és només conseqüència dels preus alts, sinó també de la falta d'una política clara per aprofitar els recursos que ja tenim. Segons dades recents, hi ha centenars d'habitatges buits que podrien oferir-se a preus assequibles si hi hagués voluntat política. A més, les ajudes actuals, com el "Bono Joven", són només una mesura ineficaç que només beneficia els propietaris. En lloc d'ajudar-nos, aquestes subvencions acaben incentivant l'augment dels preus dels lloguers.Què necessitem?
No volem marxar. Volem tenir l'opció de quedar-nos a Sant Cugat, de viure al poble que estimem i de construir-hi el nostre futur. Però per això calen canvis profunds. Necessitem:Un poble per a tothom
Sant Cugat ha de tornar a ser un lloc accessible, no només per a les famílies amb més ingressos, sinó per a tothom. No és just que siguem nosaltres, els joves, els qui hem de sacrificar la nostra llar i les nostres arrels per culpa de polítiques que només beneficien uns quants.La realitat és senzilla i devastadora: hereta o marxa
Sense un canvi profund en les polítiques d'habitatge i una voluntat real de garantir un futur per als joves, Sant Cugat es quedarà sense les seves noves generacions, condemnades a buscar oportunitats fora d'un poble que ja no sembla voler-los.Joel Majem és activista de Sant Cugat En Comú Podem
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.