Valors o excel·lència esportiva?

Alfons Serrano

Publicat: el 9/des/13
Opinió d'esports | Columnes

Anem unes setmanes enrere. Jugàvem un partit a casa, al Junior, contra un equip que estava un punt per sobre de nosaltres a la classificació, a la zona mitja però dins d'una zona de 'pressió' a pocs punts de les darreres places i a prop també de les places de dalt.

La banqueta fa goig, el nostre delegat agafa apunts per enviar-nos la crònica del partit que tanta il·lusió ens fa als pares de l'equip i que marca el final de cada cap de setmana. Els jugadors, elegants i nerviosos, ja han superat l'espera del xiulet inicial de l'àrbitre. A la grada tothom predisposat a gaudir de la jornada i de la festa.

Transcorre el partit, aviat ens quedem amb 10 jugadors i el marcador assenyala un 0-1 que ens fa jugar precipitadament, més amb el cor que amb el cap, i finalment perdem 0-2. Però cap al minut 70 es produeix un fet remarcable. L'entrenador de l'equip visitant demana a l'àrbitre un canvi i obliga al seu jugador que serà substituït, un nen de 14 ó 15 anys, a anar-se'n al punt del camp més llunyà per tal de perdre el màxim de temps possible durant el canvi. En Joaquim, el nostre entrenador, s'acosta a la part central del camp, entre les banquetes, i li diu: -'Visca l'esport formatiu...!' L'entrenador visitant li respon: -Necessito els punts a qualsevol preu... -Jo no, li respon en Joaquim.

Gràcies Joaquim per aquells instants que em van fer reflexionar i que han donat peu a aquest article. Estic totalment d'acord amb el to i el fons del teu missatge. Em vas fer sentir molt orgullós amb la teva reacció.

Dit això, em plantejo què és més important, formar els nostres fills amb un conjunt de valors que els faran ser millors persones o fer-los créixer en un entorn que cerqui la superació, la millora contínua i arribar al millor d'un mateix sent millors esportistes...? No és cert que per ser millors hem de començar per respectar-nos a nosaltres mateixos i exigir-nos doncs el màxim? Finalment, me n'adono que no són qüestions oposades sinó complementàries. Per tant, la perspectiva correcta, al meu entendre, no és triar entre elles dues, sinó concloure: Valors i excel·lència esportiva. Això sí, no confondre amb resultats a curt termini.


ALFONS SERRANO és membre de la Comissió de Futbol del Junior FC