Tot ben repartit perquè no coincideixin dos partits alhora i la gent pugui enganxar-se a la televisió per veur-ho tot. Els clubs es queixen, però són ells els que accepten aquest infernal calendari per cobrar els drets de televisió, dels quals la majoria dels clubs també es queixen. Els futbolistes, els professionals, porten un desordre total, una setmana descansen dos dies, una altra tres o quatre o fins i tot cinc.
Les audiències de molts d'aquests partits es ínfima, l'assistència als camps és cada vegada menor, perquè molts dels horaris no permeten anar al camp en família o trenquen una jornada coherent o perquè treuen hores de dormir quan l'endemà s'ha d'anar a treballar.
La televisió paga, mana i passa dels aficionats, els treu dels camps. I jo, digueu-me nostàlgic, trobo a faltar els camps plens, escoltar el transistor i el marcador simultani per saber què està passant a altres estadis i vibrar amb una jornada de futbol.
Potser seria un bon moment per fer un pas enrere abans de que l'ànsia per ingressar diners acabin amb l'essència del fútbol, la passió per una samarreta i uns colors.
JESÚS GALINDO és periodista de Mundo Deportivo
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.