Viure sempre al màxim voltatge


  • Comparteix:

mar.meneses

Mar Meneses


Publicat: el 23/mar/13
Opinió d'esports
Més Columnes de l'autor
PDF

El que fa falta per escriure és haver viscut i haver llegit. Escric per compartir les meves inquietuds amb la societat, per intentar que tots entrem en joc. Hauria de ser molt pobre d'esperit per pensar només en mi mateixa.

M'interessen els altres. Escolto a la gent i quedo fascinada. Descobreixo mons que m'interessen de veritat, no com qui mira per un microscopi. M'ensenya que la gent no pensa únicament com jo imaginava i que pot tenir necessitats diferents a les meves.

M'agrada extreure els meus punts de vista de la experiència real. I donar la vida per una causa, pel que de veritat importa. Ser conseqüent amb el que creiem. Tot el que fem hauria de tenir un vessant de servei a la comunitat.

Aquest any es disputa la Copa Intercontinental de Futbol 7 a Sant Cugat del Vallès, el lloc que gràcies a l'amor em va acollir fa 10 anys amb la mateixa escalfor que albergarà aquest esdeveniment. Escollir pot ser un turment. Sense necessitat de fer-ho, sempre estarè agraïda a la meva ciutat d'acollida, la que m'ajuda a ser feliç. Una ciutat pot canviar la trajectòria vital d'una persona. Sant Cugat aposta per la qualitat, l'elegància, el saber fer, per deixar els seus actius perquè es pugui celebrar aquesta competició, que advoca pels valors de l'esport. Personalment, estic orgullosa de poder col·laborar amb la FECPC (Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals) en un event que té molta sensualitat i un misticisme que va cap a la terra, de la mateixa manera que hi ha un misticisme que va cap al cel, potser dues maneres de neutralitzar la solitud de l'ésser humà.

Les persones troben un camí importantíssim en el fet de fer esport, un camí vàlid, qui sap si més humà que els altres i que proporciona una certa pau espiritual. I en un torneig com aquest, l'idealisme té un gran pes específic. La pura especulació esportiva pot ser un parany.

Barcelona i el seu entorn són referent mundial gràcies a diferents esdeveniments esportius. En la majoria d'ells, ens agradi o no, els diners imposen la seva llei. A més pressupost econòmic, millors competicions, esportistes més mediàtics, més repercussió. En el cas de la Copa Intercontinental de Futbol 7 de Sant Cugat, les ganes no es destrueixen, augmenten amb l'esforç de les persones compromeses que no es compren amb diners. La naturalesa humana és cos i esperit. Apostem per la 'creativitat', una paraula que ens ve a nosaltres dels frenòlegs i la seva doctrina psicològica. La creació és introduir alguna cosa nova a la vida. Aquest torneig va més enllà dels convencionals,viu al costat de la motivació intrínseca, és el que ens apassiona, el que ens emociona per dins quan aconseguim les coses que més costen, el que ens fa vibrar amb els triomfs i les derrotes.

La societat actual està immersa en una agitació dominada pels valors propis de la borsa. Un mal entès món de competitivitat, eficàcia i estrès es valora molt més que la felicitat personal, on trobem els mateixos valors però ben entesos. Val la pena esforçar-se per alguna cosa. Em va impresionar saber que l'escriptor italià Giovanni Papini no va deixar d'escriure ni quan es va trobar paralític, cec i mut, ajudat per la seva néta Anna, que interpretava els sons guturals que emetia la seva gola. Papini és un exemple d'escriptor i de categoria humana.

El desenvolupament és el procés que permet a les persones adquirir una concepció més transversal i vàlida del seu entorn, sosté la tesi del psicòleg Urie Bronfenbrenner. No és conformista, el desenvolupament és en el nostre interior, parlem de transformacions de comportament davant allò que ens depara la vida. Molts d'aquests canvis que han hagut de fer els nostres protagonistes de la Copa Intercontinental de Futbol 7 han estat provocats per causes biològiques que demostren que totes les persones es poden sentir soles i nues com el primer dia de l'existència fora del paradís, tot i que la diversitat permet unir forces per aconseguir un fi comú, per no ancorar-se en la immobilitat. La societat etiqueta, marca i de vegades observa que cauen mites que aguantaven les creences quan es troven sense res on agafar-se. No obstant això, els nostres protagonistes no es veuen diferents. Llavors, qui som nosaltres per jutjar?

Tothom és minoria en algun sentit. Una vegada més, participar hauria de ser el més important. Guanyar o perdre no compte tant, el que de veritat és significatiu és poder prendre part, ser aquí. Ja sé que alguns pensaran que es tracta d'un estimulant principi eticoesportiu que sociològicament pot tenir altres implicacions, un candorós complexe d'inferioritat que al llarg del temps ha servit per ser al rànquing de la comparseria, no al fet de poder ser protagonistes. Quan als Estats Units va ser escollit president Richard Nixon, la glòria del líder nord-americà ens tocava de prop ja que el seu xofer era espanyol. Quan la final del Mundial de Mèxic 86, semblàvem els reis de l'arbitratge perquè un jutge de línia era espanyol.

Sé que el que caracteritza el món occidental és donar valor a la individualitat. Rudyard Kipling, escriptor i poeta, deia que Orient i Occident mai no es podrien trobar perquè l'essencial de la filosofia oriental, més que la transmigració, és no donar valor a la individualitat.

A la Copa Intercontinental apostem per l'esport com a instrument vehicular perquè l'estiu que ve milers de persones assisteixin al esdeveniment, uneixin les seves forces i facin un exercici situat entre la fantasia i la raó, amb il · lusió i el contrari de la por, la seguretat en nosaltres mateixos, sense perdre la consciència exacta de la nostra responsabilitat.

No hi ha esports que tinguin un orígen desagradable. Per això, seria desitjable que l'esforç d'aquests grans esportistes que ens visitaran tinguin la mateixa magnitud. Estem sempre envoltats de misteri. Cal encarar el torneig amb l'irrefrenable desig d'afrontar el risc.

La vida no s'esgota mai i sempre hi haurà problemes a la vida. No és dolent que hi hagi problemes. El que no podem fer és absolutitzar el temps present. És possible que sigui una utopia, però jo prefereixo pensar que la persona és el paradís.

I que som com els actors i actrius d'una gran pel·lícula.
Preparats ... El 27 de juliol comença l'acció.

MAR MENESES és coach
Coachdeportistas.com



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.