Incivisme ciutadà

  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 3/gen/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A la rambla del Celler, entre l'Ajuntament i l'avinguda de les Corts Catalanes, hi ha disset fonts públiques que resulten força útils per a molta gent que hi passa. Sobretot a l'estiu. Els nens, ja se sap, en són els principals usuaris, però també en fan ús tota mena de vianants. Constato, tanmateix, les moltes vegades que em veig obligat a tancar-ne les aixetes en passar-hi per davant. És ben cert que estem parlant d'unes aixetes que són manipulades contínuament per tota mena de gent i que, com és lògic, es deterioren molt més que les nostres de casa, però caldria posar-hi remei. He parlat més d'un cop amb els operaris de l'Ajuntament que les arreglen i no se'n saben avenir dels problemes amb què es troben. En aquest moment, però, sóc jo mateix qui no se'n sap avenir que de les disset fonts esmentades, només una funcioni. Només una! Les altres setze estan espatllades.

Tanmateix, a banda d'això, hi ha un aspecte de la qüestió sobre el qual voldria cridar l'atenció de tots nosaltres, ja que té a veure amb la manera com ens comportem no sols en deixar una aixeta oberta sinó en passar per davant d'una aixeta que raja. Ho dic perquè no és normal que en una ciutat com Sant Cugat, que fa bandera de la cultura, hi hagi tantíssima gent que no senti la necessitat civilitzada d'aturar la despesa inútil d'aigua que causa una aixeta que raja davant seu. Hi ha gent que arriba a l'extrem de mirar-se-la sense que li passi pel cap de tancar-la. Una vegada vaig tancar una aixeta davant d'un home que se la mirava indiferent assegut en un banc. El cabal d'aigua per segon que s'hi perdia no tenia cap valor per a ell.

A mi, francament, m'indigna tanta desídia. M'indigna que no siguem conscients que l'aigua és un bé escàs que cal preservar, un bé bàsic del qual alguns països de l'Àfrica gairebé no en poden gaudir per culpa de la contaminació. Som molt diligents a l'hora de queixar-nos dels impostos que ens veiem obligats a pagar amb el rebut de l'aigua, però vergonyosament indiferents en situacions com les que he descrit. Sembla mentida, però encara hi ha persones que pensen que l'aigua que raja a les fonts públiques no és seva.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat