Simples reflexions fetes durant la segona quinzena de març

Robert Savé

Publicat: el 5/abril
Opinió| Columnes

Tothom sabia que plouria. Tothom sabia que seguiria la sequera. Tothom esperava que s'alleugerís la pressió respecte de l'ús de l'aigua de boca, jardins...Ningú pensava en l'aigua pel camp, que no és tan sols el reg, ni pels boscos. Ningú pensava que els professionals de la meteorologia fossin la solució, tanmateix, alguns d'ells així ho creuen. Ningú, o pocs pensaven que la solució a la sequera en aquest tros de món, fos celestial.

Potser caldrà constituir una conselleria de pregàries i rogatives.

Potser caldrà explicar a la població, que entendre un fenomen, no és sinònim de solucionar-lo.

Potser tota la informació, la meteorològica també, cal fer-la amb interès formatiu, allunyat, si no rebutjant, el mediàtic.

Cal assumir que estem al Mediterrani, és dir amb un magnífic clima de vacances de sol i platja, però amb fortes restriccions per la productivitat dels ecosistemes, a causa de limitacions tèrmiques i hídriques.

Cal acceptar que la disponibilitat d'aigua va més enllà de la relació pluja/evaporació, va del balanç consum/estalvi, i aquest està condicionat per polítiques de despesa il·limitada.

Cal exigir els plans d'evitació/reducció de la sequera, als que els diferents estaments polítics de l'administració es van comprometre.

És necessari d'una vegada per totes acceptar que som pobres, també en aigua, i assumir que les solucions van en la línia de canviar el sistema per fer-lo més resilient a la realitat en què estem i estarem, emprant el coneixement, la sobrietat i el sentit comú.

Fora bo eliminar, si no reduir, la visceralitat com la que mostra "piove?, porco governo!", per aplicar la racionalitat, encara que no agradi o benefici a alguns sectors.

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat