Pacte o guerra?
Lluis Mont
Publicat: el 2/gen/14
Opinió|
Columnes
La història de la humanitat consagra la conquesta militar com la manera habitual de traçar fronteres i definir estats. Als europeus de començaments del segle XX els semblava perfectament noble i ètic envair països i conquerir-los per engrandir el seu territori.
Sorprenentment, però, després de la primera Guerra Mundial, el president Wilson va plantejar el dret d'autodeterminació dels pobles, com una manera d'establir nous estats, sense haver de fer una guerra. Òbviament, aquest no és un plantejament fàcil, i la descolonització dels estats europeus, només es va fer amb la desfeta de la segona guerra mundial. Sense la imposició exterior dels Estats Units, Anglaterra, França o Espanya no haguessin abandonat les seves colònies. El repte que plantegen ara nacions històriques europees com Catalunya, Escòcia o Flandes és un repte colossal, perquè suposa a la pràctica, deixar en mans d'un territori, la decisió de pertànyer o no a un estat. El fracàs d'aquest repte, implicaria tornar al concepte del dret de conquesta. És a dir, sense un enfrontament armat no és mouen fronteres. A mi ja em perdonarà el moderníssim i progressista PSOE, i els seus dirigents que amenacen Mas en acabar com Companys, capturat pels Nazis i afusellat pels feixistes, però la seva postura és mes juràssica que la titola d'un tiranosaure! Els progressistes espanyols farien be de treure's la son de les orelles, i començar a parlar en termes de modernitat. Això de seguir defensant la guerra com la manera de definir els estats moderns queda una mica cutre!
LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau