Inicia sessió 
Registra't
Sense una diagnosi que reflecteixi la situació real de la ciutat i sense descriure de forma sistèmica les oportunitats, les amenaces, les fortaleses i les febleses de Sant Cugat, no es pot identificar el camí a recórrer per a fer front als reptes que tenim en l'horitzó.
En el seu discurs no ha parlat de les persones, no ha fet referència en cap moment a les preocupacions i les dificultats que pateixen els veïns i veïnes del municipi en el seu dia a dia.
Malgrat afirmar que el contingut del seu discurs sobre l'estat de la ciutat es recolzava amb referències de dades objectives i fets, les més rellevants han estat absents de la seva mirada sobre l'estat de la ciutat.
Ha ignorat les dificultats econòmiques del 21% dels santcugatencs que no arriben a final de mes, del 14% que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; del 19% que li costa pagar l'aigua, la llum o el gas; i del 14% que no té prou diners per pagar el menjar i la neteja.
No han merescut la seva atenció les 7.520 persones que es troben en risc de pobresa i els 3.666 en situació de pobresa extrema.
Tampoc té en compte que la ciutat tingui un grau de desigualtat molt pronunciat, d'acord amb l'índex de Gini, del 34,6 de 100.
A Catalunya, aquest valor se situa en 31,9, mentre que la mitjana comarcal és de 28,4.
Tampoc anota que els joves en la franja del 25 i els 34 anys, quan molts decideixen independitzar-se, es veuen obligats a marxar de la ciutat.
No el preocupen aquestes dades i per descomptat no l'ocupa el benestar de totes aquestes persones i les seves famílies.
No té entre els seus objectius eliminar la pobresa i lluitar contra la desigualtat.
Oblidant-se del context d'inflació, que agreuja la precària situació econòmica dels més necessitats, i secundant-se en la més pura doctrina neoliberal, va prometre no incrementar la pressió fiscal i va afegir que "aconseguiria fer més amb menys".
Una boutade; la cosa certa és que en el seu primer pressupost, després de pujar-se el sou un 17%, va retallar les despeses socials i dels serveis que més beneficien a les persones necessitades.
La pobresa és en si mateix una violació dels drets humans i per eliminar-la cal com a primer pas fer la visible.
AMÉRICO OLOGARAY és activista d'En Comú Podem
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.