'Cada generació', escriu Camus, 'es creu destinada a refer el món. La meva sap, tanmateix, que no podrà fer-ho, però la seva tasca es potser més gran. Consisteix en impedir que el món es desfaci, hereva d'una història corrupta en la que es barregen les revolucions fracassades, les tècniques embogides, els deus morts i les ideologies extenuades, en la que els poders mediocres, que poden avui destruir-ho tot, no saben convèncer, en que la intel·ligència s'humilia fins a posar-se al servei de l'odi i de la opressió'.
Si canviem la paraula 'món' per Catalunya ens acostem a una sensació que algunes generacions que convivim en aquest país podem compartir. Només ens queda pensar que no sempre serem castigats pels deus cruels i que, algun dia, aquesta pedra feixuga de la independència podrà quedar estabilitzada dalt del cim de les nostres aspiracions com a poble i, en el fons, com a individus amb una clarividència que després de ser turment constitueix finalment la seva victòria: Sísif, finalment independent.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.