De poble a ciutat


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 3/set/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Permetin que avui comenci per fer un esment personal, íntim vull dir, perquè el mateix dia 9 de febrer, quan es pengi aquesta columna a la web de Cugat.cat, jo faré 73 anys i, amb una diferència de 5 dies, 48 anys que vam llogar amb la meva dona la casa on encara vivim a la Floresta, per alguns república independent i per altres reserva india. En el nostre cas, nascuts barcelonins de barris característics com el Raval i Gràcia, una manera de fugir d'una ciutat que, aleshores, era més gris, obscura sociològicament i menys desitjada i famosa en el món sencer. Nosaltres volíem un espai natural, lluny dels sorolls i els inconvenients de la gran ciutat i prou a prop per seguir treballant-hi i gaudint dels aspectes culturals i de la seva oferta en espectacles i lleure.

ESCOLTA-HO

Quan vam arribar, any 1965, Sant Cugat era un poble que començava a ser gran amb 15.727 habitants, però encara es notava el tarannà específic sobretot quan anaves a comprar a les botigues del poble on les converses i, per tant, el temps per l'acte de comprar s'allargava i allargava en funció de qui havia entrat abans o del que arribava després i que convertia el fet en una tertúlia que constituïa també l'essència d'aquell acte purament mercantil en un de convivència i coneixement. Quantes coses es podien saber mentre anaves a comprar 100 grans de farina o una garrafa de vi negre del Priorat.

Vull dir, amb tot aquest preàmbul, que aquesta ciutat que acaba de fer públiques les dades de població del 2012 amb 86.344 habitants ha fet un canvi tan profund en menys de 50 anys que qualsevol acció que suposi intentar mantenir un equilibri entre l'essència, les arrels i la realitat actual, és benvinguda i ha de ser recolzada per tots aquells que creuen que el creixement no és bo o dolent 'per se', si no que serà més positiu o no segons la manera com es faci, segons quines mesures es van prenent per preservar i, alhora, estimular totes aquelles actuacions que suposen establir i encarrilar els nous eixos que demana una ciutat moderna i potent, demogràfica i culturalment parlant com es la nostra. Una ciutat amb tres particularitats a considerar: mitjana d'edat situada en els 37 anys -molts nens i joves-, un nivell cultural elevat -percentatge d'universitaris més alt de Catalunya- i un 12% de població estrangera amb xifres equivalents entre sud-americans i membres de la Unió Europea, una dada que la fa encara més peculiar.

Aquesta és una de les premisses que des del Consell de Cultura estem treballant per la redacció del nou Pla de Cultura, un document que si les coses van com esperem, a partir de les taules constituïdes des dels diferents segments culturals, serà una realitat prèvia aprovació del ple municipal de julioll. El poble dins de la gran ciutat, figura metafòrica però potser més real del que es pugui pensar. En qualsevol cas una ciutat per a tothom, una ciutat que sigui la representació del país que alguns voldríem: Sana físicament, prou rica econòmicament, creativa culturalment i justa socialment. Ja ho veuen, fer anys encara no em treu els somnis.

EDUARD JENER és crític cultural


Columna publicada originalment el 9 de febrer de 2013



  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR



OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.