Molt de múscul i poca neurona

Lluís Mont

Publicat: el 7/oct/12
Opinió| Columnes

Al llarg de la història els estats són la manera d'organitzar-se dels grups humans, partint de la tribu i augmentant progressivament la grandària d'aquests grups. Si bé, en la idea de tribu, o nació tots els components tenen uns antecedents culturals i ètnics comuns, els estats poden esdevenir imperis i englobar en la seva expansió nacions veïnes, a les que tendeixen a aniquilar com Roma va fer finalment amb Cartago, o ha assimilar com Roma va fer amb els territoris d'Hispania.

Aquesta necessitat d'assimilació, imposant llengua, cultura i lleis sobre les nacions vençudes és una constant durant la història. El grau d'autonomia o de diferenciació cultural que les diverses nacions assimilades han pogut mantenir dins un estat imperial és variable. En aquest sentit, el primer que hauria d'admetre la Espanya castellana és que el procés d'assimilació de Catalunya no es fruit d'un mutu acord, sinó d'una conquesta militar i una imposició violenta. Dit això, més que treure múscul i amenaçar amb que les lleis i la constitució són immutables, haurien de canviar la seva actitud imperialista, per una actitud dialogant amb els drets dels pobles, disposada a adaptar la legislació als anhels dels pobles que composen Espanya. Sense aquest canvi mental, sense l'acceptació de la diversitat, qualsevol aproximació és impossible i condueix a la independència de Catalunya sense aturador. Convindria canviar múscul per neurona que sembla un tipus cel·lular més adaptat als temps que corren a la Unió Europea.

LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau