ESCOLTA-HO
D'aquelles gravacions fetes al dissabte van sorgir amistats que encara duren i, en alguns casos, el descobriment de que existia una altra música per part de tècnics que m'ajudaven a fer el programa i que, encara ara, alguns recorden quan ens trobem. Encara es tractava de discos de pasta, 'longplays', que calia posar amb cura i que sempre, malauradament, acabaven rallant-se. Encara els tinc perquè, òbviament, els portava jo mateix de casa, doncs la ràdio no en tenia gairebé cap.
Es tractava d'un ambient familiar, amistós, que ajuntava gent amb ganes de fer coses pel poble que començava a fer-se gran, aleshores el cens no passava dels 35.000 habitants, però que encara mantenia una certa identitat que havia anat canviant en els darrers 20 anys i que, deu anys després, faria el gran salt que no ha parat des d'ençà i que ens porta inevitablement cap els 100.000 habitants.
Després, a primers de novembre de 1986, va arribar la trucada d'en Ramon Grau per dir que calia fer una foto de comiat dels col·laboradors de la ràdio perquè, com ja estava anunciat, s'havia de tancar l'emissora que funcionava com una ràdio pirata. La foto, que està penjada en una paret de Cugat.cat, inclou 19 persones, sis de les quals encara ens trobem en aquesta casa: Marius Caralt, Joan Fábregas, Carme Reverte, Joan Vallvé, Pere Pahissa i jo mateix.
Alguns diuen que caure en la nostàlgia no és bo, i això és veritat, però us asseguro que ajuda a viure.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.