Independència de Catalunya, sí o no?

Lluis Mont

Publicat: el 15/mai/12
Opinió| Columnes

Si alguna virtut té el congrés d'Unió es que fa entendre a tothom que la independència és i serà el tema clau i central de la nostra política en els propers anys.

Hi ha partits que han pogut viure en la indefinició, pescant vots ambdós costats de la línia, però ara, per molts i diversos motius, la ratlla ha quedat clara i nítidament dibuixada. Queda clar que una nació sense estat és una nació en desaparició. Per tant, qualsevol que és digui nacionalista aspira per definició a tenir un estat propi, amb les aliances o pertinences que es vulguin, però un estat propi. Això ha fet que els socialistes es posicionessin clarament com a partit regionalista (federalista en diuen ells), mentre que Unió s'ha posicionat també en aquest costat de la ratlla amb el PP. Què farà Convergència a les properes eleccions que s'albiren properes? Definirà un camí cap a l'estat propi o optarà pel regionalisme? El temps de les mitges tintes 'is over I am affraid'.

La segona lectura del congrés d'Unió, és que la centralitat del PP ha esclatat. El PP és un partit català, regionalista i de dretes, exactament igual que Unió, amb diferències que alguns creuen molt fondes, però que són de matís. I com que ja se sap que dos espècies no poden ocupar per molt temps el mateix nínxol ecològic, seguiran la competència entre ells, amb el PP rascant el vot més espanyolista i Unió el vot més catalanista, a veure qui guanya.

'Times they're changin', que deia Dylan.

LLUÍS MONT és cardiòleg