Feliç falsedat

Eduard Anguita

Publicat: el 2/gen/12
Opinió| Columnes

Acabem d'encetar l'any 2012. Però el 2012 i res més? No, es tracta del 2012 després de Crist, el 'nostre' 2012. I perquè? Doncs resulta que ara fa 2012 anys, més o menys, que va néixer Jesús de Nazaret, una figura històrica que amb el seu missatge d'amor i perdó trencava amb l'ull per ull de la tradició jueva fins aquell moment.

Això va provocar que una part del poble jueu no el veiés com el Salvador (que encara esperen) sinó com un profeta més i una altra part fundés una Església sobre la seva persona i les seves prèdiques -els cristians. Ni uns ni altres, 600 anys després, van creure en les aparicions de l'arcàngel San Gabriel a Mahoma, segons les quals aquest era designat per Déu com l'últim profeta, que havia de liderar una nova religió: l'Islam.

Molt en resum, arribem així a tres fes que es declaren a elles mateixes com les úniques vertaderes. I això, és clar, suposa alguns problemes conceptuals. I pràctics: croada aquí, guerra santa allà, extermini amunt, deportació avall, la cosa va quedar que el que avui entenem com a Catalunya restés sota influència cristiana. I bàsicament per això aquests dies estem celebrant el Nadal.

Tot plegat em porta a dues reflexions: si som creients cristians, ho seríem també si haguéssim nascut a Teheran o a Tel Aviv?; i si no som creients, què carai fem celebrant allò en què no creiem?

EDUARD ANGUITA és estudiant i treballador a l'atur