La Floresta indignada actua


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 10/des/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El dia 22 de maig d'aquest any 2011 es va constituir en assemblea 'La Floresta indignada actua', un grup de trenta o quaranta persones que es reuneixen (quasi) cada diumenge a les sis de la tarda a la plaça Miquel Ros, coneguda per molts com plaça de l'estació i que el grup esmentat anomena ara 'Plaça del poble'.

ESCOLTA-HO

Llegint el Butlletí d'informació florestana número 0, editat sense data (que correspon al mes de desembre), em venen a la memòria aquelles paraules de Miquel Martí i Pol per un disc de Lluís Llach que portava per títol 'Ara mateix' i que deia: 'Ara mateix enfilo aquesta agulla / amb el fil d'un propòsit que no dic / i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis / que anunciaven taumaturgs insignes / no s'ha acomplert, i els anys passen de pressa'. I seguia amb belles paraules per acabar amb quatre versos que en més d'una ocasió jo he utilitzat: 'Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui i via fora! / Que tot està per fer i tot es possible'.

L'esmentat Butlletí confirma l'okupació de l'edifici de l'antiga oficina de la Caixa de Terrassa abandonada des de fa molts anys. És recurrent el fet que la Caixa de Terrassa ja no existeixi o subsisteix, ara per ara, amb el nom de Unnim, unió de diferents caixes que hauran de sobreviure a base d'injecció de diners per part del fons creat pel Banc d'Espanya. En qualsevol cas aquests membres indignats de La Floresta ens expliquen que 'aquesta okupació pot portar a molts malentesos, en part per culpa dels prejudicis que existeixen sobre les okupacions i per això', ens diuen, 'volem comunicar-vos que sou tots i totes benvingudes a aquest local, i per una altra, que tot i ser il·legal, aquesta okupació és legítima'.

Sospiro profundament. Quins records!, i veig passar imatges d'hores lluminoses i esperançades en l'antic casal (ara Casino) dels anys setanta (abans i post Franco). Llegeixo paraules entusiastes i veig fotos d'un hort qualificat com 'espontani del poble' fet allí on hi havia el local de la Sardana. Després frases dictades per l'emoció i la companyonia en acabar un sopar: 'Imagino una floresta on la gent no treballi per diners sinó per construir una comunitat autosuficient i creativa, autorealitzant-se' , o aquesta altre: 'Somio una Floresta amb arbres a tots els carrers' que em deixa perplex. Una Floresta amb arbres? Encara més arbres? I un definitiu: 'Lo que fué será, y volveremos a llamar La Floresta, la ciudad sin ley'.

Després de veure les fotos i llegir aquestos i altres continguts entenc que sempre cal que hi hagi gent que visqui moments com aquests creient que el món acaba de començar allí on ets i en aquell moment.. És necessari per sobreviure i indignar-se és molt sa. En qualsevol cas desitjo que la Cooperativa de consum ecològic El Senglar creixi i duri molts anys i que les assemblees dels diumenge ajudin a crear amistats, amors i sentiments compartits perquè, amics meus, el pas dels anys és implacable.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.