Sòcrates, la saviesa i els torracollons

Lluis Mont

Publicat: el 4/des/11
Opinió| Columnes

A l'apologia de Sòcrates, Plató descriu com Sòcrates interroga diversos personatges famosos i respectats per intentar esbrinar per què l'Oracle de Delfos el considerava a ell el més savi.

Convençut de la seva ignorància, se'n va a parlar amb diversos personatges que passaven per savis. Sòcrates diu: 'Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents'. Afegeix més endavant: 'Jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho'.

Queda clar, doncs, perquè finalment Sòcrates va ser condemnat a lacicuta. Va ser un dels primers 'torracollons' il·lustres de la història. Han passat més de dos mil anys, però quan algú qüestiona la saviesa de qui té el poder, segueix irritant l'Ego del poderós i provocant la seva resposta. Per altra banda, qui té el poder i està convençut de la seva saviesa se sent legitimat per prendre decisions unilaterals, menystenint el consell i l'opinió de qui l'envolta. Poques persones són capaces de dir: 'Jo, com que no sé res, no em penso saber'.

LLUÍS MONT és cardiòleg