Tardor

Lluis Mont

Publicat: el 20/nov/11
Opinió| Columnes

Uns nuvols de cotó fluix passegen pel cel, un cel blau, mig esmorteït que serveix de marc per l'inici de la tarda.

Les fulles dels roures groguegen i destaquen enmig del verd permanent dels pins, i una brisa lleugera, mou les fulles amb recança. Res a veure amb les marinades estiuenques. La tardor és un temps de mesura, ni fred ni calor, ni neu ni solejades impossibles. Temps de caducitats, que evoquen la caducitat de la pròpia vida. Si ja tens una edat. Saps que queden menys emocions noves i més emocions repetides. Més saviesa, menys ganes de quedar be. Els qui t'envolten ja et coneixen massa. Et toleren, però no els emociones, i procures seguir vivint, evitant 'fer més nosa que servei'.

LLUÍS MONT és cardiòleg