La maleïda campanya i el seu circ

Maria Vila

Publicat: el 14/nov/11
Opinió| Columnes

Avui queden exactament 5 dies pel final de la campanya electoral. Sempre he pensat que les campanyes electorals ens fan a tots més estúpids i que el nivell del debat baixa en picat durant els 15 dies que dura el bombardeig. Aquesta vegada, a més, és el primer cop que puc votar en unes eleccions al congrés i al senat.

La meva distància emocional amb Espanya és tan gran, i els candidats catalans m'agraden tan poc, que hauré de demanar als de casa que diumenge em portin a la força al col·legi electoral. Ja ho saben, per allò del respecte als que s'han jugat la pell i alguna cosa més per la democràcia, perquè em nego a fer el joc als indignats, i perquè si no votem després no valdrà queixar-se.

En les campanyes electorals tenen lloc fenòmens curiosos i d'altres que ja han deixat de ser-ho: els nois convergents aplaudint com bojos i rient les gracietes al Duran, que odien amb totes les seves forces. El PSC i els seus espots electorals (molt ben fets, val a dir-ho) que anuncien que amb les retallades ens morirem tots. El Sr. Tardà, molt estimat per la gent del seu partit, cridant a Twitter sense haver après encara quin és el veritable enemic (ell, si pogués, ens enviaria a tots al gulag). El PP que de tan guanyador com es veu sembla que ja passi de gastar-se diners amb la campanya, i ICV amb el seu home nou, ple d'il·lusió, que sap perfectament que la dació en pagament és impossible però, és clar, ara amb aquesta crisi tampoc no es posaran a parlar d'ecologisme. I, al final, el fenomen més curiós de tots: quan discuteixo amb la gent que s'anomena d'esquerres, sempre arriba un moment en què m'acaben etzibant que hi ha gent que ho passa fatal i que jo no en tinc ni idea. No, la superioritat moral de l'esquerra no mor mai.

I és així com a una setmana de les eleccions encara no sé què votaré. S'accepten consells (algú sap si es presenta el Partit Carlí?).

MARIA VILA és estudiant de Dret