Catalanitat sobrevinguda


  • Comparteix:

alvaro.benejam

Álvaro Benejam


Publicat: el 4/oct/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Com a persona que ha nascut a Catalunya, que ha viscut sempre a Catalunya i que els seus avantpassats eren catalans, no acabo d'entendre com algunes persones que, per les circumstàncies que siguin, van a viure a un altre lloc i acaben per interioritzar el sentiment d'identitat del poble acollidor en detriment del sentiment de pertànyer a la terra de la qual són originaris.

No em refereixo a quan te'n vas a viure a un lloc lluny del que has nascut i viscut durant anys i en el qual acabes per identificar-te amb la cultura i les maneres de la gent d'allà, que quasi bé diria que és una mica inevitable per la naturalesa de l'ésser humà que tendeix a adaptar-se a l'entorn (que ho trobo perfectament normal, fins i tot necessari). M'estic referint a aquelles persones que decideixen que els seus orígens o arrels no valen res i, per tant, els deixen oblidats o els eradiquen de la seva memòria, trencant amb un passat que els incomoda, per abraçar amb tota la força la cultura del lloc d'acollida.

No ho entenc de la mateixa manera que no entendria que un català que anés a viure a un altre regió o país se sentís mes d'allà que els d'allà. Si fos jo, segurament al cap d'un temps faria una mica meva la forma de viure-hi, però mai, deixaria de sentir-me d'aquí, català, espanyol. I a més, inculcaria els meus fills que naixessin allà un sentiment d'arrels catalanes i espanyoles perquè mai oblidessin d'on ve la seva família.

Potser la raó sigui un cert sentiment de 'desavantatge' envers els habitants de la nova llar, que provoca que la persona que la sent prengui la decisió (pot ser inconscientment) de mitigar el desavantatge assumint com a pròpia la cultura i l'idioma, fins i tot amb més interès (fins i tot vehemència) que els naturals de la zona. Alguns fins i tot pensen que amb aquesta decisió no quedaran exclosos socialment i que això els permetrà prosperar dins la comunitat i en l'aspecte econòmicament. És evident que aquesta percepció és totalment errònia, ja que tots coneixem exemples de persones immigrades d'altres llocs (altres comunitats autònomes o països) que han prosperat molt bé sense necessitat d'arribar a ser més catalans que nosaltres i sense renunciar als seus orígens o als dels seus pares, i en molts casos sense saber parlar el català.

En fi, només espero que aquestes persones no intentin ser més catalans que els catalans i no vulguin imposar-nos als catalans que ens sentim també espanyols una catalanitat sobrevinguda, no originària, i, per tant, artificial.

ÁLVARO BENEJAM és regidor del PP




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.