Control polític

Miquel Herrada

Publicat: el 4/oct/11
Opinió| Columnes

Als països democràtics, el control parlamentari dels mitjans de comunicació públics té com a objectiu (teòric) garantir que les radiotelevisions nacionals desenvolupin la seva tasca d'acord amb els principis de servei públic (pluralitat informativa, neutralitat política, foment de la participació, etcètera). La realitat és que a Catalunya i a l'Estat espanyol els organismes de govern i control d'aquests mitjans estan contaminats pel partidisme i el joc d'equilibris polítics.

Escolta-ho

L'últim episodi d'aquesta xacra, que desvirtua la bona tasca que fan molts professionals de les corporacions públiques de ràdio i televisió, ha estat la votació al consell d'administració de RTVE que permetia, a la pràctica, la censura prèvia dels continguts dels informatius. La revolta dels professionals de la radiotelevisió estatal, i el corporativisme ben entès dels periodistes d'altres mitjans, van aconseguir revocar la decisió, però això no va esvair l'ombra de partidisme que s'estén sobre les decisions de l'òrgan de govern de RTVE: els consellers van modificar el seu vot, precisament, quan van rebre l'ordre del seu cap de files polític. Per acabar-ho d'adobar, el rebombori provocat per aquesta notícia va servir per assabentar-nos que alguns consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que gestiona TVC i les emissores de Catalunya Ràdio, també han tingut accés obert a les escaletes dels informatius des de l'any 2008.

Els periodistes no han de ser els únics que s'escandalitzen amb aquestes notícies. La societat en general ha de ser conscient que la llibertat d'informació és fràgil i que cal protegir-la. El control parlamentari dels mitjans públics és una eina necessària de l'imprescindible control social al qual han d'estar sotmeses les radiotelevisions que paguem entre tots. Però confondre això amb transformar els mitjans públics en el patrimoni del partit de torn, o en l'escenari del joc d'equilibris partidistes, és fer-li un dany irreversible a la credibilitat d'aquests mitjans. Una societat democràtica no pot acceptar renúncies d'aquesta magnitud.

Dit això, no voldria defugir l'oportunitat d'esmentar que els mitjans públics locals, com Cugat.cat, tenim encara molta feina a fer per adaptar-nos als requeriments de la Llei de la comunicació audiovisual que estableix nous mecanismes per garantir una gestió independent i transparent. Mecanismes que, en la meva opinió, han de servir per despolititzar encara més la gestió dels mitjans públics sense que això impliqui, ans el contrari, una pèrdua de control social. A Cugat.cat ja fa molts anys que treballem en aquesta direcció.

MIQUEL HERRADA és periodista i director de Cugat.cat