Malgrat tot, som liberals

Jordi Feixas

Publicat: el 16/jul/11
Opinió| Columnes

Vivim un procés important de tergiversació de determinats conceptes fruit d'un ús malintencionat per part d'algunes branques polítiques. En aquest país qualsevulla decisió que no sigui decididament estatalista o amb un marcat caràcter públic rep automàticament l'adjectiu pejoratiu de 'neoliberal'.

Escolta-ho

Ja fa anys que aquest procés mediàtic es prolonga i el resultat és que en boca de la gran majoria de gent la paraula 'liberalisme' espanta i es veu com quelcom carregat d'un valor moral negatiu. S'ha aconseguit un poderós falsejament d'una realitat molt més complexa.

Però les coses no són tan senzilles. Per començar, el neoliberalisme ha de ser entès com el conjunt teòric polític que al segle XX recuperà alguns elements del liberalisme clàssic. Així ho ha fet Vallespín, un autor prou important, en la seva 'Historia de la Teoría Política'. En aquest sentit trobaríem englobats sota el neoliberalisme, certament, autors que inspiraren polítics com Thatcher i Reagan. Però -i aquí cal estar atents- també autors com John Rawls, que des de la tradició liberal aportà l'any 1971 'Una teoria de la Justícia'. En aquesta obra magna del pensament polític es fa una defensa dels principis d'igual llibertat, igualtat d'oportunitats i dels arranjaments en benefici sempre dels menys avantatjats d'una societat.

Amb tot convé recuperar la importància i vàlua del liberalisme polític. Aquesta doctrina és la mare de la defensa de la llibertat individual, la tolerància i possibilitat de reunir en una societat diverses i oposades concepcions del bé i, com hem vist en Rawls, també la defensa d'una igualtat d'oportunitats que garanteixi tant la protecció dels menys afavorits com el lliure desenvolupament de la persona. Convé ser més rigorosos i és perfectament compatible criticar el liberalisme econòmic salvatge que alguns han propugnat amb el respecte per una tradició política liberal que, juntament amb d'altres com la demòcrata i la social, és part fonamental de les nostres democràcies actuals.

JORDI FEIXAS i ROIGÉ és llicenciat en Història, actualment cursa estudis superiors en Pensament Contemporani