La Independència (1ª part)

Jordi Feixas

Publicat: el 16/abr/11
Opinió| Columnes

Són moltes les reflexions que el cicle de consultes sobiranistes -en el qual Sant Cugat va ser un participant actiu- genera aquests dies. El seu gran èxit ha estat posar sobre la taula amb naturalitat un debat que feia una certa por.

Escolta-ho

Han donat riquesa democràtica al país i han consolidat la primera part d'un procés al posar-lo ja definitivament al centre de la discussió política i social catalana. Cal celebrar el fet que tot plegat ha estat una acció social que ha manifestat la força i empenta de la societat catalana. Pels que creiem en el valor de la gent i recelem de determinades estructures polítiques partidistes excessivament hermètiques tot plegat és senyal d'esperança i millora.

Els pròxims passos ja han estat enunciats per alguns: pedagogia social, debats al parlament, pacte fiscal, etc. La qüestió però, malauradament o no, acaba topant amb l'element estrictament polític. En aquest sentit i respectant la transversalitat del moviment es fa cada cop més evident que el partit majoritari, CIU, té molt a dir en el futur de Catalunya. Han plantejat un pas intermedi en un procés pel dret a decidir que han jutjat 'sense límits'. El President Pujol ha fet una actualització del seu pensament molt notable, el President Mas sembla decidit a demostrar que és un polític de paraula i Duran... ai en Duran!. CIU ha guanyat temps amb un pas mig, probablement molt adequat, però arribarà un moment que la federació s'haurà de posicionar i per nacionalista el diccionari entén aquell que propugna la independència i unitat de la seva nació. Per ara cal celebrar el brillant paper de la societat en aquesta primera part.

JORDI FEIXAS I ROIGÉ és llicenciat en Història, actualment cursa estudis superiors en Pensament Contemporani