La pregunta que no hauria de ser

Jordi Feixas

Publicat: el 20/nov/10
Opinió| Columnes

S'acosten les eleccions i sembla ser que l'abstenció serà una de les grans protagonistes, una vegada més. Els ciutadans, cansats i allunyats dels polítics, es pregunten, molts ja retòricament, per què anar a votar.

Escolta-ho

La pregunta és del tot i absolutament desafortunada i és conseqüència de molts factors. Sens dubte hi té a veure el sectarisme d'aquells que abans de mirar l'excel·lència del projecte es miren si els autors són els adequats. Hi té a veure l'actitud d'aquells que rere l'aparença d'acabar amb determinats vestigis que limiten el lliure desenvolupament de les persones n'imposen de nous, lluny de portar la llibertat i la igualtat que tant enalteixen. Sens dubte hi té a veure la falta de respecte -envers les treballades idees i propostes polítiques- d'aquells que únicament comprenen el món des del monolitisme ideològic. Sens dubte hi té a veure la constant contradicció d'aquells que ofereixen pluralisme, però només aporten un sectarisme de color distint; d'aquells que ofereixen igualtat, però amaguen la imposició d'una pretesa idea d'home; d'aquells que dient superar estructures limitadores en creen de noves allà on troben l'espai adequat.

Tots aquests són mals que poden generar aquella pregunta que no hauria de ser. Mals que només des de l'equilibri del terme mig, el consens i el respecte sincer que aquest necessita poden ser solucionats, però mai des de la imposició que amaguen algunes propostes polítiques actuals excessivament estretes i amb voluntat controladora.

En un sentit clàssic el ciutadà era aquell que intervenia en el poder polític. No hem recorregut el camí que tenim rere nostre per ara deixar d'ésser ciutadans. L'abstenció argumentada d'alguns pot ser respectable, el desentendre's practicat per altres és inacceptable. Cal treballar perquè la política sigui cosa únicament dels millors. El nostre futur es mereix l'excel·lència i això ens obliga a ser ciutadans, a intervenir, perquè el desentendre's facilita el camí del sectarisme i la mediocritat. La democràcia perd riquesa si nosaltres no estem atents. És un camí difícil, però val la pena recorre'l. Aquestes podrien ser algunes respostes a aquella pregunta que no hauria de ser.

JORDI FEIXAS I ROIGÉ és historiador i cursa estudis superiors en Pensament Contemporani