Consensos, pactes i cultures de coalició

Jordi Feixas

Publicat: el 23/oct/10
Opinió| Columnes

Les màquines han estat engegades i l'activitat dins els partits -en alguns casos creadora i en altres més aviat autodestructiva- indica que ja som de ple en aquest any marcadament polític.

Escolta-ho

Fa uns dies, mentre a la secció local d'ERC l'escombra movia cadires, l'alcaldable per CIU Mercè Conesa es definia en una entrevista com una persona capaç de crear consensos al seu voltant. Inevitablement la vella qüestió del pacte torna sempre en escena i fa indefugible una certa reflexió una vegada més. I és que malgrat l'oblit d'alguns o el desprestigi que altres li atorguen a base d'accions barroeres el pacte -en les seves diferents cares- segueix essent un concepte fonamental en la teoria política i ètica contemporània.
Aquí hom em dirà que estic escopint bajanades sobre el pacte i el consens mentre tenim un govern tripartit que dia a dia aporta arguments en la línia contrària. Seguidament, si jo fos un defensor del govern tripartit -que no ho sóc- diria allò tan solemne del 'és que no tenim cultura de coalició en aquest país!'. Però no, la cultura de coalició, precisament com a cultura que és, no ve donada sinó que es construeix. Ha estat doncs la falta de coherència, seriositat i responsabilitat entre els socis tripartits la que ha causat la pèrdua d'una oportunitat de construir una cultura de coalició a casa nostra. Un sincer respecte envers el que el pacte representa hauria donat lloc a un govern tripartit considerablement diferent.
Espero que a Sant Cugat CIU creï els consensos que la seva cap de llista diu que pot crear i que tot partit que cregui en el desenvolupament d'una nació catalana faci del pacte i no del sectarisme la seva arma per sumar. Catalunya serà des del consens o no serà.

Jordi Feixas és historiador