Els colors de la dansa

Carles Mayol

Publicat: el 14/abr/10
Opinió| Columnes

Buscar títol per a una exposició no deu ser fàcil. Però buscar títol per una vida, encara ho deu ser menys. 'Els colors de la dansa' és el nom que recollirà a la Casa de Cultura els quinze anys del Grup Mediterrània fins a principis de maig.

Escolta-ho

Els colors tenen tanta simbologia... Sempre s'usen per definir estats d'ànim, des de 'tenir-nos negre', a 'deixar-nos blau', passant per 'quedar-nos verd'. I no només nosaltres! Anglesos que tenen el dia 'blue', francesos que veuen la vida en 'rose', o fins i tot alemanys que sagnen en blanc! (weißbluten, diria que diuen). Recurs sutil, sinestèsic i clàssic que no passarà mai de moda.

En el món de les arts hi té molt a veure el color. No parlo pas de pintura, fotografia o cinema (i televisió!); queda entès que en aquestes el color n'és un fonament. Tenim música negra i distorsió taronja. Soroll vermell, blanc i rosa. En la dansa, la vestimenta i els seus colors ens poden explicar si un ball és de Festa Major, de senyors o de pagesos, de tristesa i melangia, de bruixes o mariners o bé de rauxa i xerinola.

Per això trobo que és un bon nom. 'Els colors de la dansa', una bona manera de resumir els molts estats d'ànim d'una entitat que arriba a la seva adolescència amb frescor i força. Per molts anys Grup Mediterrània!.

CARLES MAYOL és rocker, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons