L'homo silens

Carles Mayol

Publicat: el 13/feb/10
Opinió| Columnes

Sant Cugat és un poble ric, i en molts sentits de la paraula. Som un dels municipis amb la renda per càpita més alta de Catalunya (amb el permís de Matadepera), tenim gairebé dos mil pisos de protecció oficial... També som una vila rica en cultura.

Tenim pintors, escultors, tapissers, músics, escriptors, poetes, ballarins, festes tradicionals catalanes, festes tradicionals pròpies, un auditori preciós, el teatre de La Unió, (no tenim sala de concerts)...

Però tot i ser tan rics en l'aspecte cultural sembla que hi ha una nova cultura que s'està imposant a l'autòctona. Digne de ser estudiat, a Sant Cugat ha proliferat un nou tipus de vida amb una cultura i costums totalment diferents als nostres. Alguns ja comencen a denominar-los homo silens. Pel que sembla són éssers cent per cent diürns, amb una sensibilitat auditiva elevada i no tenen capacitat d'empatia amb el jovent ni amb l'oci. L'homo silens ha trobat en l'Ajuntament l'aliat perfecte; tots dos depredadors estan aconseguint extingir el jovent, l'oci i la cultura del poble. On és la famosa sala de concerts? Perquè no hi ha hagut Cap d'Any? I el Ball de Carnaval? I el Mou-te? Com escrivia en Quim Pla la setmana passada: 'Han guanyat definitivament els que volen un Sant Cugat pacífic, dòcil,adormit... mort?' Permisos de festa... Sí, els de la Ventafocs i per decret de l'homo silens.

CARLES MAYOL i RICART és rocker, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons