'Espectacles per a nois i noies a Catalunya '

Marti Olaya

Publicat: el 13/mar/09
Opinió| Columnes

L'experiència és un grau. I en cas de l'escriptor Martí Olaya es confirma de totes, totes. I és que aquest santcugatenc que traspassa el llindar dels 80 anys té una gran facilitat per acostar la visió històrica de les coses sense discursos ferragosos. Ho demostra amb la seva última obra 'Espectacles per a nois i noies a Catalunya '.

(Fragment del capítol « Història que comença a ser esrita: el teatre d´abans de la guerra).. Pàg. 374

"A casa nostra, l´abans i el després de la guerra, en referència a la guerra del 36, ha marcat la vida de diverses generacions. Ha marcat les famílies, les institucions i les entitats. Ha marcat la nostra cultura i
la nostra llengua i les possibilitats de la seva difusió dins de casa i de la seva projecció a l´exterior. Sovint, però, hi ha qui en valorar no ja sols els mèrits del nostre teatre, sinó els de la nostra cultura, ho minimitza i s´encaterina en obviar la seva naturalesa i identitat, i pretén oblidar o deixar de banda anys de persecució de l´idioma i de negació del pa i de la sal a iniciatives catalanes quan podíen implicar alguna distinció o reconeixement dins del món universal de la cultura. En parlar dels ?Pastorets? ja hem vist les dificultats que hi va haver, sobretot els dos primers anys després de la guerra, per poder representar una obra tan ingènua i tan poc agressiva; era en català i només això ja comportava certs riscos. Perquè, com va dir un jefe local del Movimiento de Sant Cugat l´any 1939, ??se empieza con unas sardanas, con los Coros de Clavé i con los bailes tradicionales?y luego todo acaba como en 1936?.
I podríem afegir que quan les entitats i les associacions culturals tan abundants en el nostre país van començar a obrir portes i a intentar reorganitzar els seus grups de teatre -en els anys cinquanta i seixanta n´hi va arribar a haver més de sis-cents! - van haver de fer teatre en castellà i, de mica en mica, una vegada al mes, o un diumenge sí i l´altre no, o amb la trampeta benintencionada de programar una obra en castellà i fer-la, com aquell que ni se n´adona, en català, van tornar al vell repertori del teatre autòcton, perquè les obres destinades a renovar el repertori sovint no passaven els sedassos de la censura??



Martí Olaya (Barcelona, 1927)

L'observatori. 2007. [Assaig]
Contes tendres. La Galera, 1999. [Infants/Joves]
Homenatge, Francesc Masclans i Girvès, 90 aniversari. Ajuntament de Barcelona, 1995.
Una Sargantana prenent el sol. 1992.
Les cançons del firaire. Edebé, 1984.
Riquet, el del plomall, de Charles Perrault. Adaptació escènica amb col·laboració. La Galera, 1982.
Terra endins. Taber, 1970.
A la vora del mar. Taber, 1968.