ESCOLTA-HO
Hi ha persones d'altres orígens que viuen a Catalunya i que expressen el seu astorament al veure el menyspreu que els catalans mostrem per la nostra cultura popular. Això és el que em deia la violoncel·lista australiana Gabrielle Deakin referint-se a l'escola del seu fill: “Cada Nadal em barallava molt a la seva escola perquè els feien cantar cançons nord-americanes o cançons del Club Súper 3. És a dir, de tot menys nadales catalanes. Increïble. No podien fer coses religioses, perquè era una escola laica, i com que les nadales acostumen a parlar del nen Jesús o de coses així, no es podien cantar.
I jo m'hi barallava, perquè, com he vist en altres llocs del món, la màgia de les nadales està en el fet que acostumen a ser la música popular més bonica i formen part d'un repertori que tota la família coneix. Jo, com a professional de la música, crec que els nens haurien de partir de la seva pròpia cultura musical, de les arrels musicals del país, perquè després tot és més fàcil. Aquesta desídia per les coses de Catalunya és molt trista. Quan els nens catalans aprenen les seves cançons, no aprenen només música, també enriqueixen el seu vocabulari, coneixen la història del país i s'assabenten de com era la vida abans. Si neguem aquest patrimoni i ens dediquem a fer-ho tot políticament correcte ens trobarem que, per molt bona que sigui la intenció, serà una cultura feta d'ara i sense cap arrel.” Són paraules d'una australiana.
Víctor Alexandre
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.