Inicia sessió 
Registra't
També fa uns dies vaig llegir que el Ministeri d'Igualtat havia presentat un estudi sobre la situació de les dones en prostitució a Espanya pel qual s'estimava que almenys 114.576 dones es trobaven en aquesta situació, patint una violència brutal i normalitzada a la nostra societat.
Un altre cas que evidencia el malson que moltes dones pateixen és el de la senyora Gisele Pelicot, qui va suportar durant anys que el seu marit la drogués per agredir-la sexualment i permetia que altres homes participessin en aquestes violacions, gravant els actes sense el seu consentiment.
És un fet que, al llarg de la vida, un gran nombre de dones patiran alguna de les formes de violència contemplades a la Llei 5/2008, sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista. Algunes dones experimentaran formes de violència més subtils, però igualment perjudicials, com aquelles que perpetuen estereotips de gènere a través del llenguatge, la publicitat o altres missatges que reforcen la desigualtat. D'altres es veuran sotmeses a violències més evidents i devastadores, com agressions físiques, situacions d'assetjament laboral, violències vinculades a pràctiques culturals o tradicionals, violència envers els fills i filles amb l'objectiu de causar patiment a la mare. Així com les violències tan greus com les agressions sexuals, violacions, abusos i l'explotació sexual, que deixen seqüeles devastadores en les víctimes.
Tot i que l'increment de casos és evident, l'augment de denúncies em fa pensar que cada vegada hi ha més dones que disposen de més recursos per empoderar-se i tenir la força i el suport necessari per denunciar.
No obstant això, no podem limitar-nos a descriure aquesta situació com una xacra social. Estem davant d'un greu problema de salut pública, ja que la majoria de les dones supervivents a aquestes violències i també els familiars d'aquelles dones que no sobreviuen, necessitaran anys de teràpia i tractament per poder recuperar-se plenament i reprendre una vida amb dignitat.
Per fer front a la violència masclista, és clau promoure la igualtat des de petits, formant mestres per prevenir actituds masclistes, fent campanyes per trencar estereotips i fomentar relacions sanes i igualitàries. També elaborar una llei abolicionista de la prostitució i garantir una justícia accessible i aplicar sancions fermes als agressors. És igualment important donar suport integral a les víctimes, amb serveis d'assistència psicològica, legal i econòmica, perquè recuperin la seva autonomia. En l'àmbit social, seria necessari trencar estereotips, promoure models de masculinitat respectuosos i visibilitzar el problema per acabar amb el silenci. A més, és essencial implicar els homes, oferint programes per reflexionar sobre el masclisme i canviar actituds violentes, i recollir dades fiables per entendre millor les causes i aplicar solucions efectives.
Aquest 25 de novembre ens recorda, un cop més, que la violència masclista és un problema estructural, però no un destí inevitable, ja que és conseqüència d'una societat patriarcal i neoliberal que cal canviar amb urgència.
PAULA NÚÑEZ NICOLÁS és secretària d'igualtat i feminisme del PSC de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.